Edició de «Argentina»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 122: | Llínea 122: | ||
Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l'arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[asteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades. | Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l'arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[asteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades. | ||
− | + | Darrer dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]]. | |
Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]]. | Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]]. | ||
Llínea 133: | Llínea 133: | ||
Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. | Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. | ||
− | Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Perú]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]]. | + | Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Perú]]fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]] i part de [[Brasil]]. |
El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]] | El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]] |