Edició de «Argentina»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = Republica Argentina{{Infobox ref|1}} | | nom_oficial = Republica Argentina{{Infobox ref|1}} | ||
− | | image_bandera = | + | | image_bandera = Bandera_argentina.png |
− | | image_escut = | + | | image_escut = Escudo_nacional_argentino.jpg |
− | | image_mapa = | + | | image_mapa = argentinamapa.gif |
| capital = [[Buenos Aires]] | | capital = [[Buenos Aires]] | ||
| capital_coord = 34°40′ S 58°24′ O | | capital_coord = 34°40′ S 58°24′ O | ||
| ciutat_principal = [[Buenos Aires]] | | ciutat_principal = [[Buenos Aires]] | ||
| principals ciutats = Buenos Aires, Cordoba, Rosario | | principals ciutats = Buenos Aires, Cordoba, Rosario | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
− | |||
− | + | La '''República Argentina''' és un estat sobirà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’[[Amèrica]]. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d’habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent econòmic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d’[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal es el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon. | |
− | + | Per la seua extensio, 2.780.400 km², és el segon estat d’[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua sobirania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km². | |
− | El [[25 de maig]] de [[1810]] fon depost | + | El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]]. |
+ | |||
+ | El [[25 de maig]] de [[1810]] fon depost l’últim virrei espanyol que governà des de [[Buenos Aires]], organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de [[1816]] fon proclamada formalment en [[Tucumán]] la seua independencia com país lliure i sobirà. | ||
==Toponímia== | ==Toponímia== | ||
− | El nom "Argentina" prove del | + | El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç. |
− | El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en | + | El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors. |
− | Oficialment, | + | Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | El territori argentí | + | El territori argentí esta situat entre la [[cordillera dels Andes]] i l'[[oceà Atlàntic]]. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetació esteparia en boscs i selves. |
− | L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: [[Chile]], [[Bolívia]], [[Paraguai]], [[Brasil]] i [[Uruguai]]. La frontera | + | L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: [[Chile]], [[Bolívia]], [[Paraguai]], [[Brasil]] i [[Uruguai]]. La frontera mes extensa es en [[Chile]] (5.150 km), a lo llarc de toda la [[Cordillera dels Andes]]. |
Al nort llimita en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], i l’extrem meridional esta en la confluència dels rius Gran de San Juan i Mojinere (provincia de [[Jujuy]]). | Al nort llimita en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], i l’extrem meridional esta en la confluència dels rius Gran de San Juan i Mojinere (provincia de [[Jujuy]]). | ||
− | Al sur llimita en [[Chile]] i l’[[Oceà Atlàntic]], seent que l’extrem austral | + | Al sur llimita en [[Chile]] i l’[[Oceà Atlàntic]], seent que l’extrem austral es el Cabo San Piu, ubicat en l’Illa Gran (provincia de [[Tierra del Fuego]]). |
A l’est llimita en [[Brasil]], [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlantic]]. El punt extrem oriental s’ubica al nordest del municipi de Bernardo de Irigoyen (provincia de [[Misiones]]). | A l’est llimita en [[Brasil]], [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlantic]]. El punt extrem oriental s’ubica al nordest del municipi de Bernardo de Irigoyen (provincia de [[Misiones]]). | ||
Llínea 81: | Llínea 39: | ||
El país pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades: | El país pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades: | ||
− | * PAMPA: Cobrix la | + | * PAMPA: Cobrix la regio centro-oriental del païs. Es una immensa planiça d’intensa explotacio agropecuaria. Clima templat i humit. |
− | * MESOPOTAMIA: | + | * MESOPOTAMIA: On s’ubica la selva subtropical i la conca hidrografica formada pels rius Uruguai i [[Paraná]]. Clima subtropical. |
* NOREST: Compren les terres del [[Chaco]] argenti, riques en fusta. Clima calit i humit. | * NOREST: Compren les terres del [[Chaco]] argenti, riques en fusta. Clima calit i humit. | ||
* NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic. | * NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic. | ||
* CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat. | * CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat. | ||
− | * PATAGONIA: | + | * PATAGONIA: Es una replanell ubicada en el sur del païs, a qual païsage esta dominat per llacs, boscs i glaciars. Clima fret i humit. |
== Flora i fauna == | == Flora i fauna == | ||
Llínea 94: | Llínea 52: | ||
Les Pampas | Les Pampas | ||
− | Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc | + | Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d’estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Alguns especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea es comu en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. Es abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït. |
− | == | + | == Poblacio i idioma == |
[[Argentina]] és un país de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any [[2001]]), principalment ubicats en els centres urbans. | [[Argentina]] és un país de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any [[2001]]), principalment ubicats en els centres urbans. | ||
− | A diferencia de la majoria dels països llatinoamericans, el 95 % de la seua | + | A diferencia de la majoria dels països llatinoamericans, el 95 % de la seua poblacio es de raça blanca, en un 85% de descendents d'europeus (principalment d'italians i espanyols). Argentina te relativament pocs mestiços (persones d'orige mixt europeo i indigena), arribant a sol el 4,5 %; i la poblacio indigena pura (mapuches, collas, tobas, matacos, chiriguanos,etc.) nomes representa el 0,5 %. |
− | Prop de la mitat de la poblacio residix en la [[Capital Federal]] i [[Gran Buenos Aires]]. La | + | Prop de la mitat de la poblacio residix en la [[Capital Federal]] i [[Gran Buenos Aires]]. La poblacio urbana es majoritaria, comprenent el 88 % mentres que la rural ocupa el 22%. |
− | La densitat de la | + | La densitat de la poblacio es de 9,63 habitants per km2 en un creiximent anual del 1,5 %. |
− | D'acort al cens de l'any [[2001]], la poblacio | + | D'acort al cens de l'any [[2001]], la poblacio de l'Argentina esta conformada per: |
− | * | + | * Homens: 17.659.072 |
* Dones: 18.601.058 | * Dones: 18.601.058 | ||
* Total General: 36.260.130 | * Total General: 36.260.130 | ||
− | + | L’Argentina, com el restant dels països d’[[Amèrica]] ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’[[Europa]]. | |
− | L'espanyol o [[castellà]] | + | L'espanyol o [[castellà]] es l'idioma oficial, i ho parla la totalitat dels argentins. |
− | L'[[anglés]], [[francés]] i l'[[italià]] | + | L'[[anglés]], [[francés]] i l'[[italià]] son idiomes difundits en major o menor medida dins del païs. |
En algunes zones es parla el guaraní i unes atres llengües propis de les minories indigenes. | En algunes zones es parla el guaraní i unes atres llengües propis de les minories indigenes. | ||
− | == | + | == Economia == |
− | == | + | == Historia == |
− | Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[ | + | Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansió, que a lo llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Foc]], patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del [[Pacífic]]. |
− | Estos primitius habitants tenien caracteristiques | + | Estos primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de població que fon comú en [[Àsia]] i [[Europa]]. |
− | Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a | + | Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades. |
− | + | Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]]. | |
− | Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[ | + | Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]]. |
Han hagut tres corrents colonisadores: | Han hagut tres corrents colonisadores: | ||
− | * Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del | + | * Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]]. |
− | * Corrent pobladora del nort: provenia del [[ | + | * Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic. |
* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]]. | * Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]]. | ||
− | Despuix de la conquista va seguir | + | Despuix de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, s on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. |
− | Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del | + | Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]]. |
− | El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de | + | El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l’interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]] |
− | L' | + | L'independencia fon proclamada oficialment el [[9 de juliol]] de [[1816]] en la ciutat de [[Tucumán]]. |
En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitució, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text. | En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitució, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text. | ||
− | Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitució, quedant consumada l'unió del país. Dos foren les caracteristiques de l' '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l'introduccio de les | + | Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitució, quedant consumada l'unió del país. Dos foren les caracteristiques de l' '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l'introduccio de les tecniques agricoles modernes i l'integracio en l’economia mundial. |
Entre [[1880]] i [[1930]] '''Argentina''' fon una de les 10 nacions més riques del mon. | Entre [[1880]] i [[1930]] '''Argentina''' fon una de les 10 nacions més riques del mon. | ||
Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat. | Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat. | ||
− | Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d' | + | Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perpn, qui va guanyar la seua tercera presidencia. |
− | En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de | + | En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país. |
Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura. | Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura. | ||
− | A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació | + | A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació económica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat económiques en la decada de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis económica de l'història d'Argentina. |
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d'octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]]. | En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d'octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]]. | ||
Llínea 164: | Llínea 122: | ||
El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat. | El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat. | ||
− | Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislació federal en tot el | + | Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislació federal en tot el païs (tribunals federals). |
− | Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues | + | Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio màxima. |
− | La Constitució vigent és de l'any [[1853]]. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de [[1994]], | + | La Constitució vigent és de l'any [[1853]]. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de [[1994]], permitix la reelecció del President de la Nacio, per 1 periodo. |
==Organisacio territorial== | ==Organisacio territorial== | ||
Segons la Constitució de [[1853]], reformada en diferents oportunitats i l'última en [[1994]], Argentina és una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de [[Buenos Aires]] no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademés la Capital de la Republica. | Segons la Constitució de [[1853]], reformada en diferents oportunitats i l'última en [[1994]], Argentina és una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de [[Buenos Aires]] no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademés la Capital de la Republica. | ||
− | Les mateixes | + | Les mateixes son : |
*[[Buenos Aires]] | *[[Buenos Aires]] | ||
*Catamarca | *Catamarca | ||
Llínea 199: | Llínea 157: | ||
== Simbols == | == Simbols == | ||
− | [[Argentina]] te una | + | [[Argentina]] te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de [[juliol]] de [[1816]]. L’escut, representa l'unió de les provincies, començà a utilisar-se en [[1813]]. |
L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en música de [[Blas Parera]], i aprovat en [[1813]]. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despuix. | L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en música de [[Blas Parera]], i aprovat en [[1813]]. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despuix. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html La Llengua Valenciana en Argentina] | *[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html La Llengua Valenciana en Argentina] | ||
− | {{ | + | {{Amèrica}} |
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] |