Edició de «Astronomia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
En l'any [[1608]], quan va haver-hi l'invenció del telescopi, l'astronomia a soles comprenia l'observació i predicció del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista. En alguns llocs, com en [[Stonehenge]], les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tindre un propòsit astronòmic. A part del seu us cerimonial, estos observatoris podrien haver estat utilisats per a determinar les [[estació de l'any|estacions]], un factor important quan s'havien de sembrar les plantes, aixina com la llargària de l'[[any]].<ref name="history">{{Ref-llibre | autor=George Forbes | títul=History of Astronomy | editorial=Watts & Co. | lloc=London | any=1909 | format=Free e-book from [[Projecte Gutenberg]] | url=http://www.gutenberg.org/etext/8172 }}</ref> | En l'any [[1608]], quan va haver-hi l'invenció del telescopi, l'astronomia a soles comprenia l'observació i predicció del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista. En alguns llocs, com en [[Stonehenge]], les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tindre un propòsit astronòmic. A part del seu us cerimonial, estos observatoris podrien haver estat utilisats per a determinar les [[estació de l'any|estacions]], un factor important quan s'havien de sembrar les plantes, aixina com la llargària de l'[[any]].<ref name="history">{{Ref-llibre | autor=George Forbes | títul=History of Astronomy | editorial=Watts & Co. | lloc=London | any=1909 | format=Free e-book from [[Projecte Gutenberg]] | url=http://www.gutenberg.org/etext/8172 }}</ref> | ||
− | Allà a on es varen desenrollar les civilisacions, de les que es poden destacar els [[Caldea|caldeus]], [[Egipte|egipcis]], l'[[antiga Grècia]], [[Índia]], i [[Antiga China|China]], es varen construir observatoris astronòmics i les idees sobre la natura de l'[[Univers]] es varen escomençar a investigar. Es varen | + | Allà a on es varen desenrollar les civilisacions, de les que es poden destacar els [[Caldea|caldeus]], [[Egipte|egipcis]], l'[[antiga Grècia]], [[Índia]], i [[Antiga China|China]], es varen construir observatoris astronòmics i les idees sobre la natura de l'[[Univers]] es varen escomençar a investigar. Es varen desenrrollar les primeres idees sobre el moviment dels [[planetes]] i sobre la natura del [[Sol]], la [[Lluna]] i la [[Terra]] en un Univers explorat [[filosofia|filosòficament]]. Això inclou especulacions sobre la naturalea esfèrica de la Terra i la Lluna, i la rotació i el moviment de la Terra en els cels. |
[[Archiu:NGC602 Edit1.jpg|thumb|El [[Chicotet Núvol de Magalhães]].]] | [[Archiu:NGC602 Edit1.jpg|thumb|El [[Chicotet Núvol de Magalhães]].]] |