Edició de «Axí com cell qui·n lo somni·s delita»

{{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ausiàs March]]|}}Axí com cell qui·n lo somni es delita<br>e son delit de foll pensament ve,<br>ne pren a mi, que·l temps passat me té<br>l'imaginar, qu·altre be no y habita,<br>sentint estar en aguayt ma dolor,<br>sabent de cert qu·en ses mans he de jaure.<br>Temps de venir en negun be·m pot caure;<br>aquell passat en mi és lo millor.<br>Del temps present no·m trobe amador,<br>mas del passat, qu·és no-res e finit;<br>d'aquest pensar me sojorn e·m delit,<br>mas quan lo pert, s'esforça ma dolor,<br>sí com aquell qui és jutgat a mort<br>he de lonch temps la sab e s'aconorta,<br>e creure·l fan  que li serà estorta<br>e·l fan morir sens un punt de recort.<br>Plagués a Déu que mon pensar fos mort,<br>e que passàs ma vida en durment!<br>Malament viu qui té lo pensament<br>per enamich, fent-li d'enuyts report;<br>e com lo vol d'algún plaer servir<br>li'n pren axí com dona·b son infant,<br>que si verí li demana plorant<br>ha ten poch seny que no·l sab contradir.<br>Ffóra millor ma dolor sofferir<br>que no mesclar pocha part de plaher<br>entre·quells mals, qui·m giten de saber<br>com del passat plaher me cové·xir.<br>Las! Mon delit dolor se converteix;<br>doble's l'affany aprés d'un poch repós,<br>si co·l malalt qui per un plasent mos<br>tot son menjar en dolor se nodreix.<br>Com l'ermità, qui·nyorament no·l creix<br>d'aquells amichs que teni·en lo món,<br>essent lonch temps qu·en lo poblat no fon,<br>per fortuyt cars hun d'ells li apareix,<br>qui los passats plahers li renovella,<br>sí que·l passat pressent li fa tornar;<br>mas com se'n part, l'és forçat congoxar:<br>lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.<br>'''Tornada '''<br>Plena de seny, quant amor és molt vella,<br>absença és lo verme que la guasta,<br>si fermetat durament no contrasta,<br>e creura poch, si l'envejós consella.