Edició de «Azorín»

{{Infobox escritor
| nom              = Azorín
| image            = Azorín.png
| grandària        = 200px
| descripció       = Retrat d'Azorín, 1912
| seudònim         = 
| naixcut          = 8 de juny de 1873
| nascuda           = 
| lloc_de_naiximent = [[Monòver]]
| mort              = 2 de març de 1967
| morta             = 
| lloc_de_mort      = Madrit
| ocupació          = Escritor
| país              = [[Espanya]]
| periodo           = [[Sigle XX]]
| gènero            = Ensaig i novela
| temàtica          = 
| moviment          = 
| primeres_obres    = 
| obres_magnes      = ''El senyor Juan''
| influències       = 
| influenciat       = 
| influenciada      = 
| premis            = 
| lloc web          = 
| firma         = 
| notes a peu       = 
}}
'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim  d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

== Biografia ==
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

Es va examinar en [[Granada]] i [[Salamanca]], pero fon més estudiant que estudiós i més atent a les tertúlies, al periodisme, al teatre, a la lliteratura i als bous que a les lleis. Arribat el [[25 de novembre]] de [[1896]] a [[Madrit]] per a seguir els seus estudis, es va iniciar en mig de grans privacions en el periodisme republicà (''[[El País (Espanya)|El País]] '', d'a on li varen tirar; ''[[El Progrés]] '', periòdic de [[Alejandro Lerroux]]), rebent a soles el soport de [[Leopolt Alas (Clarí)|Leopoldo Alas]] en un dels seus ''Paliques'', a on va treballar com a crític, devall  els seudònims de ''Cándido'', en honor a [[Voltaire]], ''Ahrimán'', el deu persa de la destrucció, ''Charivari'' i ''Este'', entre atres. A poc a poc el seu nom fon apareixent cada vegada més en revistes i periòdics importants: ''Reviste Nova'', ''Joventut'' (firmant en Baroja i Maeztu com [[grup dels Tres]]), ''Art Jove'', ''El globo'', ''Ànima Espanyola'', ''Espanya'', ''L'Imparcial'', ''ABC''. Al mateix temps va publicant fullets i llibres. Escriu una trilogia de noveles autobiogràfiques a on ya utilisa el seu definitiu seudònim, '''Azorín''', que va començar a usar en [[1904]]: ''La voluntat'', ''Antoni Azorín'' i ''Les confessions d'un chicotet filòsof''. 

A partir de l'any [[1905]] el pensament i la lliteratura d'Azorín estan ya instalats en el conservadurisme. Comença a colaborar en ''ABC'' on participa activament en la vida política. [[Antoni Maura]], i sobretot el ministre [[La Cierva]], es convertixen en els seus màxims valedors. Entre [[1907]] i [[1919]] fon cinc vegades diputat i dos breus temporades (en [[1917]] i [[1919]]) subsecretari d'Instrucció Pública. Tenia ya una llarga trayectòria en la prensa madrilenya quan es va incorporar a La Vanguardia com a crític literari.<ref>[http://comunidad.lavanguardia.es/component/20081124/369563/los-200-articulos-de-azorin.xhtml Azorín s'incorpora a La Vanguardia com a crític lliterari]</ref> Gràcies a l'interés del director [[Miquel dels Sants Oliver]], Azorín va publicar, en este rotatiu, prop de 200 artículs entre els anys [[1914]] i [[1917]]. No és res estrany que un conspicu representant de la cultura castellana publicara en les pàgines d'un diari barcelonés com [[La Vanguardia]], ya que Barcelona fon la capital a on es va impulsar i se va donar a conéixer, segons els estudiosos, la [[generació del 98]].


Va viajar incansablement per [[Espanya]] i profundisa en la llectura dels clàssics del [[Sigle d'Or]]. El directori militar de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] va refredar l'activitat pública d''''Azorín''', el qual es nega a acceptar càrrecs polítics de mans del dictador. En l'any [[1924]] és triat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. 

Quan va esclatar la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va fugir del [[Madrit]] de la República i en la seua esposa, [[Julia Guinda Urzanqui]], va residir en [[França]]. Acabada la guerra, va poder tornar a Espanya gràcies a l'ajuda que a este efecte va rebre del llavors ministre de l'Interior, [[Ramón Serrano Suñer]], a qui anys més tart ([[1955]]) va dedicar Azorín "en vixca gratitut" la seua obra "El Passat"  (Biblioteca Nova / Madrit). 

En els seus últims anys es va mostrar apassionat i assidu espectador cinematogràfic.

== Obra ==
La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit. 

La producció lliterària d''''Azorín''' té també un gran valor estilístic. La seua forma d'escriure, molt peculiar, es caracterisa pel [[impressionisme]] descriptiu, per l'us d'una frase curta i de sintaxis simple, pel menudeu d'un lèxic castiç i per les séries de dos adjectius units per una coma. Entre les seues tècniques lliteràries més innovadores està l'us, a la manera de [[Virginia Woolf]], de personages que viuen al mateix temps en diverses époques de l'història, com [[El senyor Juan]] o Inés, fonent al mateix temps [[mit]] i [[etern retorn]].

=== Ensaig ===
Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.

En els ensajos dedicats a la situació espanyola s'observa el mateix procés evolutiu que va marcar a tota la [[Generació del 98]]: si en les seues primeres obres examina aspectes concrets de la realitat espanyola i analisa els greus problemes d'[[Espanya]], en ''Castella'' ([[1912]]) el seu objectiu és profundisar en la tradició cultural espanyola (reflexions que sorgixen espontàneament a partir de chicotetes observacions del païsage), ademés d'incorporar un sentit del temps cíclic inspirat en Nietzsche.

Entre els ensajos lliteraris d''''Azorín''' destaca ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/ivqu/01604296092364979660035/ ''Ruta del senyor Quixot'']'' ([[1905]]), ''Clàssics i moderns'' ([[1913]]), ''Els valors lliteraris'' ([[1914]]) i ''al marge dels clàssics'' ([[1915]]). En ells, la seua intenció no és la de fer un estudi detallat dels texts, sino despertar la curiositat i l'interés oferint una llectura impressioniste dels mateixos que destaca a soles els elements més significatius dels mateixos per a la personalitat de l'escritor. Per tant, es llimita a expressar les seues impressions i reflexions personals sobre la lliteratura espanyola. També destaca [http://es.wikisource.org/wiki/La_Andaluc%C3%ADa_tr%C3%A1gica ''L'Andalusia Tràgica'']. És un ensaig afegit a l'obra de “Els Pobles” (edició en [[1914]]). Azorín anirà a Andalusia i recorrerà la zona de [[Sevilla]]. Al principi manarà cròniques a “L'Imparcial” i el govern se sentirà molest, per lo que li demanarà el director del periòdic que no mane més. Publicarà encara una entreviste que li costarà l'expulsió del periòdic i li portarà a treballar en ABC. ''L'Andalusia tràgica'' era de [[1904]] a [[1905]], anterior a “Els Pobles” i posteriorment afegida.

=== Novela ===
Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:

*La '''primera etapa''' mostra predomini dels elements autobiogràfics i d'impressions suscitades pel païsage. El protagoniste és Antoni Azorín (del qual prendrà el seu seudònim), personage de ficció que es convertix en la consciència del seu creador. Estes noveles són un pretext per a desenrollar les experiències vitals i culturals de l'autor. A ella pertanyen ''La voluntat'' ([[1902]]),  ''Antoni Azorín'' ([[1903]]) i ''Les confessions d'un chicotet filòsof'' ([[1904]]). 

*En la '''segona etapa''', '''Azorín''' abandona els elements autobiogràfics, si be contínua reflectint les seues pròpies inquietuts en els personages: la fatalitat, l'obsessió pel temps, el destí, etc. Una mostra d'això és ''la senyora Inés'' ([[1925]]). A esta mateixa etapa pertany ''El senyor Juan'' ([[1922]]), basada en la conversió cristiana del mit.

*A la '''tercera etapa''' pertanyen ''Félix Vargas'' ([[1928]]), ''Superrealisme'' ([[1929]]) i ''Poble'' ([[1939]]), marcades pel vanguardisme i pel drama personal i cosmològic inspirat en el gran poeta austroalemà [[Rainer María Rilke]]. 

*En la '''quarta etapa''', despuix d'un periodo de relatiu silenci profundament marcat per la guerra civil, '''Azorín''' torna a la narrativa en ''L'escritor'' ([[1941]]), la novela rosa ''María Fontán'' ([[1943]]) i ''L'illa sense aurora'' ([[1944]]).

=== Teatre ===
'''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no van gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica. 

Francisco Ruiz Ramón resumix aixina la proposta teatral azoriniana:

#Azorín senyala l'importància i la llibertat creadora del director d'escena i dels actors.
#Creida l'atenció sobre les noves relacions entre la tècnica cinematogràfica i la tècnica teatral.
#Fa insistència sobre l'aparició del món del subconscient en l'escena.
#La nova realitat de l'obra teatral, d'acort en les necessitats de la nova societat i en el ritme de la vida moderna, ha de ser «ràpida, tènue i contradictòria».
#Deuen suprimir-se o reduir-se al mínim les acotacions.
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de l'imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.

L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María del Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.

== Cites ==

{{Cita|El Valencià té la seua mida i el seu sabor. La concisió del Valencià es veu quan es compara, text en text, en atre idioma.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

{{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica).  Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.regmurcia.com/docs/murgetana/N059/N059_003.pdf Ayala, José Antonio (1980). «Azorín y Juan de la Cierva (Historia de unas elecciones)». Murgetana (59): 57-81. ISSN 0213-0939]
* Lozano Marco, Miguel Ángel (1997). «J. Martínez Ruiz en el 98 y la estética de Azorín». En el 98 (Los nuevos escritores)
* Martínez Cachero, José María (1977). «Introducción». Don Juan. Clásicos Castellanos
* Risco, Antonio (1980). Azorín y la ruptura con la novela tradicional. Alhambra
* Valverde, José Mª, Azorín, Barcelona, Planeta, 1971

== Bibliografia ==

* Alapont Raga, José Luis. El siglo de oro valenciano S.XV. Valéncia, 2016.
* Ferrándiz Lozano, José, Azorín, testigo parlamentario. Periodismo y política de 1902 a 1923, Madrid, Congreso de los Diputados, 2009.
* Fox, E. Inman, Azorín: Guía de la obra completa, Madrid, Castalia, 1992.
* Hernández, María del Carmen (1986). La narrativa lírica de Azorín y Miró. Caja de Ahorros del Mediterráneo.
* Martínez Cachero, José María, Las novelas de Azorín, Madrid, Ínsula, 1960.
* Villanueva, Darío (1983). La novela lírica I y II: Azorín, Miró, Pérez de Ayala y Jarnés.

== Enllaços externs ==

*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]
*[http://comunidad.lavanguardia.es/component/20081124/369563/los-200-articulos-de-azorin.html Els artículs d'Azorín en La Vanguardia]
*[http://www.ctv.es/USERS/cpralcoben/intertextos/azorin.Htm Portal consagrat a Azorín]
*[http://obrasocial.cam.es/casamuseoazorin/ Casa-museu, archiu i centre de documentació i investigació sobre Azorín a Monover]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2944 Obres en llínea d'Azorín en la Biblioteca Virtual Cervantes]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Dramaturcs d'Espanya]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XX]]
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
[[Categoria:Ensagistes d'Espanya]]
[[Categoria:Generació del 98]]
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]]