Edició de «Balls valencians»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Jota Valenciana (1913), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló.JPG|thumb|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]]
+
'''El ball tradicional valencià''' és tot el conjunt de balls que son propis del poble [[valencià]], be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que mos han arribat fins hui són [[jota|jotes]], uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.  
 
 
'''El ball tradicional valencià''' és tot el conjunt de balls que són propis del poble [[valencià]], be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que nos han arribat fins hui són [[jota|jotes]], uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.  
 
  
 
La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.
 
La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.
Llínea 15: Llínea 13:
  
 
=== La U o malaguenya ===
 
=== La U o malaguenya ===
La U és un ball originat en el sur peninsular a finals del [[sigle XVII]] o principis del [[sigle XVIII]]. Es troba fortament arraïlat en totes les comarques de la mitat sur del antic [[Regne de Valéncia]]. Cap al nort, a soles lo trobem en la costa, a on arriba fins a la comarca de [[La Plana]]. És un ball que presenta moltes denominacions. En el sur se nomena malaguenya, en les comarques centrals U, en les comarques castellà-parlants més interiors fandango i en les de més al nort marineria. Normalment és un ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de U en rogle en les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.
+
La U és un ball originat en el sur peninsular a finals del [[sigle XVII]] o principis del [[sigle XVIII]]. Es troba fortament arraïlat en totes les comarques de la mitat sur del antic [[Regne de Valéncia]]. Cap al nort, només lo trobem en la costa, a on arriba fins a la comarca de [[La Plana]]. És un ball que presenta moltes denominacions. En el sur se nomena malaguenya, en les comarques centrals U, en les comarques castellà-parlants més interiors fandango i en les de més al nort marineria. Normalment és un ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de U en rogle en les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.
  
 
=== Seguidilles ===
 
=== Seguidilles ===
Llínea 27: Llínea 25:
  
 
=== Copeo ===
 
=== Copeo ===
És un ball emparentat en la seguidilla. L'estrofa lliterària que usa és el copla o cançó i no l'estrofa de seguidilla, ademés, porta una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Algunes fonts diuen que guarda una certa relació musical en els copeos mallorquins, encara que el copeo [[valencià]] és molt més llent. Només s'han conservat tres eixemples a la zona de la [[serra de Mariola]].  
+
És un ball emparentat en la seguidilla. L'estrofa lliterària que usa és el copla o cançó i no l'estrofa de seguidilla, ademés, porta una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Algunes fonts diuen que guarda una certa relació musical en els copeos mallorquins, encara que el copeo [[valencià]] és molt mes llent. Només s'han conservat tres eixemples a la zona de la [[serra de Mariola]].  
  
 
=== Valencianes ===
 
=== Valencianes ===
Llínea 33: Llínea 31:
  
 
=== Fandango (de copla partida) ===
 
=== Fandango (de copla partida) ===
És un gènero musical exclusivament valencià, que a soles apareix en la [[Serrania d'Alcoy]], la [[Foya de Castalla]] i el [[Camp d'Alacant]]. Està emparentat en els fandangos del nort de [[Valéncia]], en atres fandangos [[Península Ibèrica|ibèrics]] i inclús de les Illes [[Filipines]]. Se balla normalment en filera i formant cadenes.
+
És un gènero musical exclusivament valencià, que només apareix a la [[Serrania d'Alcoy]], la [[Foya de Castalla]] i el [[Camp d'Alacant]]. Està emparentat en els fandangos del nort de [[Valéncia]], en atres fandangos [[Península Ibèrica|ibèrics]] i inclús de les Illes [[Filipines]]. Se balla normalment en filera i formant cadenes.
  
 
=== Jota de quatre ===
 
=== Jota de quatre ===
És un gènero musical exclusivament valencià. El nom no nos ha d'induir a pensar que és un tipo de jota, ya que es diferencia clarament d'esta. S'han conservat molt pocs eixemples en les comarques d' [[Alcoy]], la [[Vall d'Albaida]] i la [[Marina Alta]]. Normalment se ballar en quadros de quatre persones i formant cadenes.
+
És un gènero musical exclusivament valencià. El nom no mos ha d'induir a pensar que és un tipo de jota, ya que es diferencia clarament d'esta. S'han conservat molt pocs eixemples a les comarques d' [[Alcoy]], la [[Vall d'Albaida]] i la [[Marina Alta]]. Normalment se ballar en quadros de quatre persones i formant cadenes.
  
 
== Vídeos ==
 
== Vídeos ==
Llínea 65: Llínea 63:
 
Valencianes:
 
Valencianes:
 
* [http://es.youtube.com/watch?v=wzOICcfYzxs Valencianes del U i Dos ([[Albuixech]])]
 
* [http://es.youtube.com/watch?v=wzOICcfYzxs Valencianes del U i Dos ([[Albuixech]])]
+
 
  
 
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Dansa]]
 
 
[[Categoria:Danses i balls valencians]]
 
[[Categoria:Danses i balls valencians]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!