Edició de «Barrera del sò»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:FA-18 Hornet breaking sound barrier (7 July 1999).jpg|thumb|275px|Un F/A-18 Hornet trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com Singularitat de Prandtl-Glauert]] | + | [[Archiu:FA-18 Hornet breaking sound barrier (7 July 1999).jpg|thumb|275px|Un [[F/A-18 Hornet]] trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com "[[Singularitat de Prandtl-Glauert]]".]] |
− | + | [[Archiu:F-14A Tomcat supersonic flyby, 1986.ogg|thumb|275px|Un [[Grumman_F-14_Tomcat|F-14A Tomcat]] rompiendo la barrera del sonido.]] | |
[[Archiu:Sound barrier chart.svg|275px|thumb| 1. [[Subsònic]].<br /> 2. [[Número Mach|Mach]] 1.<br />3. [[Supersònic]].<br />4. [[Ona de choc]].]] | [[Archiu:Sound barrier chart.svg|275px|thumb| 1. [[Subsònic]].<br /> 2. [[Número Mach|Mach]] 1.<br />3. [[Supersònic]].<br />4. [[Ona de choc]].]] | ||
+ | [[Archiu:BARRERA DEL SONIDO.ogg|thumb|Animació 3D representant un avió trencant la barrera del sò.]] | ||
− | En [[aerodinàmica]], la '''barrera del sò''' va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a [[velocitat supersònica]]. El terme es va començar a utilisar durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan un cert número de [[avió|avions]] varen | + | En [[aerodinàmica]], la '''barrera del sò''' va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a [[velocitat supersònica]]. El terme es va començar a utilisar durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan un cert número de [[avió|avions]] varen començar a tindre problemes de [[*compresibilidad]] (aixina com atres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús en els [[anys 1950]], quan els avions varen començar a trencar eixa barrera normalment. |
− | Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una [[explosió | + | Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234,8&*nbsp;km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una [[explosió *sónica]] que pot ser molt molesta a cau d'orella humà. La velocitat del sò va en funció de la temperatura i del tipo de gas i disminuïx a mesura que baixa la temperatura del mig de transmissió. En l'aire a una temperatura de 20ºC, la velocitat del sò és la mencionada anteriorment de 1234,8&*nbsp;km/h. |
Quan un avió s'acosta a la [[velocitat del sò]], la forma en que l'aire fluïx al voltant de la seua superfície canvia i es convertix en un fluït compresible, donant lloc a una resistència major. | Quan un avió s'acosta a la [[velocitat del sò]], la forma en que l'aire fluïx al voltant de la seua superfície canvia i es convertix en un fluït compresible, donant lloc a una resistència major. | ||
Llínea 14: | Llínea 15: | ||
No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels [[artilleria|artillers]] del [[sigle XIX]]. Des de [[Ernst Mach]] se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor [[aerodinàmica]] per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els [[motor de reacció|motors de reacció]] per a la propulsió, va ser possible des dels [[anys 1950]] viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat. | No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels [[artilleria|artillers]] del [[sigle XIX]]. Des de [[Ernst Mach]] se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor [[aerodinàmica]] per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els [[motor de reacció|motors de reacció]] per a la propulsió, va ser possible des dels [[anys 1950]] viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat. | ||
− | [[Chuck Yeager|Charles Elwood Yeager]] va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el [[14 d'octubre]] de [[1947]], volant en l'avió experimental [[Bell X-1]] a velocitat [[Número Mach|Mach]] 1 i a una altitut de 45000 peus,<ref name="primero">{{cita web |url= http://history.nasa.gov/x1/|título= Fiftieth Anniversary of X-1|fechaacceso=11 | + | [[Chuck Yeager|Charles Elwood Yeager]] va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el [[14 d'octubre]] de [[1947]], volant en l'avió experimental [[Bell X-1]] a velocitat [[Número Mach|Mach]] 1 i a una altitut de 45000 peus,<ref name="primero">{{cita web |url= http://history.nasa.gov/x1/|título= Fiftieth Anniversary of X-1|fechaacceso=11 de agosto de 2010 |formato= html|editor= NASA |idioma= inglés|cita= on October 14, 1947, in the first piloted flight faster than Mach 1.0, the speed of sound}}</ref> aun cuando el pilot alemà Hans Guido Mutke reclame per a sí este guany, en senyalar haver segut supostament el primer en trencar la barrera de sò el 9 d'abril de 1945 a bordo d'un Messerschmitt Em 262. |
Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment){{cita requerida}}. | Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment){{cita requerida}}. | ||
− | No obstant, [[Hans Guido Mutke]] afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el 9 d'abril de 1945, en un [[Messerschmitt Em 262]], encara que no existixen proves científiques d'este guany. | + | No obstant, [[Hans Guido Mutke]] afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el [[9 d'abril]] de [[1945]], en un [[*Messerschmitt Em 262]], encara que no existixen proves científiques d'este guany. |
− | El [[14 d'octubre]] de [[2012]], l' | + | El [[14 d'octubre]] de [[2012]], l'austríac [[Felix Baumgartner]], es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.<ref name="velocidadmax">{{cita web |url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros/20121015/54352581249/felix-baumgartner-barrera-del-sonido-1-342-km-h.html |obra=lavanguardia.com |título=Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h}}</ref><ref name="velocidad">{{cita web |url=http://www.rtve.es/deportes/20121014/felix-baumgartner-logra-romper-barrera-del-sonido-salto-estratosferico/570070 |obra=rtve.es |título=Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico}}</ref> |
− | [[Image:Yeager supersonic flight 1947.ogg|thumb|[[Chuck Yeager]] trenca la barrera del sò el | + | [[Image:Yeager supersonic flight 1947.ogg|thumb|[[Chuck Yeager]] trenca la barrera del sò el 14 d'octubre de 1947 en el [[Bell X-1]], mostrat en notícies.]] |
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Explosió sònica]] | ||
+ | * [[Velocitat del sò]] | ||
+ | * [[Número Mach]] | ||
+ | * [[Avió supersònic]] | ||
+ | * [[Bell X-1]] | ||
+ | * [[Machmetro]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{ | + | {{commons|Sound barrier}} |
;En anglés | ;En anglés | ||
* [http://web.archive.org/web/http://www.fluidmech.net/ Fluid Mechanics], a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D | * [http://web.archive.org/web/http://www.fluidmech.net/ Fluid Mechanics], a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D | ||
Llínea 36: | Llínea 44: | ||
* [http://beltoforion.de/java_applets/machnumber/machnumber_en.html An interactive Java applet], illustrating the sound barrier. | * [http://beltoforion.de/java_applets/machnumber/machnumber_en.html An interactive Java applet], illustrating the sound barrier. | ||
− | |||
[[Categoria:Aerodinàmica]] | [[Categoria:Aerodinàmica]] | ||
+ | |||
+ | |||
+ | {{Traduït de|es|Barrera del sonido}} |