Edició de «Bernat Artola»

{{Biografia|
| nom = Bernat Artola Tomàs
| image = [[Archiu:B.Artola.jpg|250px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escritor i poeta.  
| data_naix = 20 de decembre de [[1904]]  
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 8 de maig de [[1958]] 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] 
}}
'''Bernat Artola Tomàs''' ([[Castelló de la Plana]], [[20 de decembre]] de [[1904]] - † [[Madrit]], [[8 de maig]] de [[1958]]) fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. També va eixercir com a mestre i dibuixant.  

== Biografia ==

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. El matrimoni tingué quatre fills i els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Francesc fon mege. Des de chiquet va viure rodejat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com ara Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest|Lluís Revest i Corzo]]. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

En l'any [[1918]] finalisa els seus estudis de bachillerat en la seua ciutat natal. En els primers anys dels anys 20 del [[sigle XX]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. Passà a estudiar Filosofia i Lletres que continuaria en l'[[Universitat de Salamanca]], a on coneixiria al que seria el seu catedràtic i orientador, el mestre [[Miguel de Unamuno|Unamuno]]. Va llicenciar-se en l'any [[1935]].

{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}} 

En Barcelona començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez i Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'Universitat de Salamanca), Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Madrit]] i [[Salamanca]], en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en Salamanca.

En l'any [[1936]] rep els cursos per a convertir-se en professor encarregat de cursos en l'Institut a on treballava el seu pare. En l'any [[1937]], a pesar de no agradar-li molt les manifestacions de caràcter colectiu, per gojar d'un esperit independent i no estar molt interessat per la política, participa en el II Congrés Internacional d'Escritors per a la Defensa de la Cultura, celebrat en Valéncia, formant part de la delegació valenciana junt en [[Carles Salvador]], [[Enric Borrás]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Ricart Blasco]].

Abans de 1936, Bernat Artola, ya estava catalogat com un destacat poeta en [[llengua valenciana]], ya havia segut distinguit en el premi Viola d'Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i més tart, en l'Englantina. Formà part de la nomenada Generació Lliterària dels 30 junt ad atres destacats creadors valencians, com: [[Francesc Almela i Vives]], [[Enric Duran i Tortajada]], [[Eduart Martínez i Ferrando]], [[Carles Salvador]], entre atres.

A l'acabar la guerra va ser depurat i inclús va estar empresonat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.

En l'any [[1952]] desencantat de l'ambient provincià que percebia en Castelló i en la necessitat de trobar una ocupació estable, es trasllada a Barcelona a on esperava contar en el respal de Juan Iglesias, companyer de Salamanca i vicerrector de l'Universitat de Barcelona. Despuix d'uns mesos es trasllada a Madrit. El seu periodo madrileny es va caracterisar per una creixent desconexió del món lliterari valencià i les dificultats econòmiques, en tindre que guanyar-se la vida en colaboracions puntuals en revistes, ràdios i alguna aventura editorial. Va gojar d'algunes ocupacions temporals gràcies al soport de Juan Iglesias i de José Camón Aznar, en qui va desenrollar una gran amistat. En l'any [[1955]], en 51 anys, es casa en Enriqueta Castellets Folch i a l'any següent naix el seu únic fill en la ciutat de Valéncia, a on es va traslladar la seua dòna per a l'ocasió.

En l'any [[1956]], un decret del govern que reconeixia als professors de cursets li va fer percebre la possibilitat d'obtindre una plaça de professor i conseguir una situació econòmica més estable. La desijada plaça, no va aplegar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de [[1958]] a causa d'una afecció cardíaca. Les mostres d'homenage al poeta es varen succeir en la seua ciutat natal, on la [[Societat Castellonenca de Cultura]] li va dedicar un estudi en el seu bolletí d'abril-juny de l'any [[1959]]. En Valéncia se li va rendir un homenage pòstum en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]] i en l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]].

Bernat Artola, fon membre de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i de l'[[Ateneu Cultural de Castelló]]. També fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques de 1932, conegudes com a [[Normes de Castelló]].

Fon un home en coneiximents del món de l'art, filòsof de raïls populars, és per antonomàsia el "poeta de Castelló".

== Obra ==

*[[1828]] ''Elegies''
*[[1933]] ''Santoral'', en [[castellà]]
*[[1935]] ''Terra''
*[[1941]] ''Festívoles''
*[[1945]] ''A l'ombra del Campanar''
*[[1947]] ''Poble''
*[[1947]] ''Llàntia viva''
*[[1950]] ''Tornaveu''
*[[1950]] ''Raons i paraules''
*[[1950]] ''El delme del temps''
*[[1950]] ''Miratges''
*[[1951]] ''Lledons''
*[[1951]]-[[1952]] ''Recès de solituds''
*[[1952]] ''Veus i cançons''
*[[1953]] ''Fulles del temps''
*[[1954]]-[[1956]] ''Collita''

== Poesia ==

En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el païsage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.

'''Estiuenca'''

Pel vell camí de l'alqueria

va una parella sospirant:

¡Que si no em vols com yo voldria!

¡Que si no et vullc per inconstant!


Tendra paraula falaguera

torna la pau poquet a poc:

¡Ta boca roja de cirera!

¡Ta pell molsuda d'albercoc!


Els albercocs i les cireres,

prenent l'Amor per mal de cucs,

entre les fulles, més guerreres,

fugint, s'amaguen, tots porucs. 


'''El sabater del cantó'''

Tinc un veï sabater

que du les sabates tortes

puix l'home es tan malfainer,

que's passa les hores mortes

a la porta del carrer.


Si algu, conegut o amic,

li diu per qué no treballa,

li respon…¡un embolic!

perque parlant no s'esqualla

ni se li arruga el melic.


Com té a casa un manual

de coses d'Astronomia

es creu intelectual

i desprecia i desconfia,

la miseria terrenal.


Sap la ciencia del futur

i de tot fa comentari,

puix creu, de lo més segur,

tot allo que'l calendari

diu que’ls astres han de dur.


Com mai treballa prou

i té tan poca correja,

defenent lo que li cou,

quan algu li regateja,

bufa i brama, fet un bou.


Es més bast i més pudent

que un forrellat de porquera

i quan es queixa la gent

que está molt alt de polsera

…¡allo es el ball de Torrent!


Els dumenges de mati,

quan es temps, va a la merita,

i corre tant de cami

que a tots els vents posa fita

des de ponent a garbi.


Pero, en lloc de disparar

l'escopeta que s'emporta,

s'entrete en dotorejar

les alqueries de l'horta

per vore qué pot furtar.


I ¡es clar! tots els llauradors

el temen més que a l'eruga,

puix alla entre dos clarors,

ni carchofa, ni lletuga,

rebugen els seus amors.

* Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'' (1945).

Estant a la llum del dia

el mon em s'ha fet de nit,

perque una chica m'ha dit

que ni en pintura em volia.

* Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'' (1945).

'''Màscara'''

La filla del carboner

diu que festeja a un soldat

i és veritat,

puix n'he vist un pel carrer

tot mascarat.


Es veu que això del carbó 

dóna prou per fer-se ric

i tenta el xic (sic)

aprofitar l'ocassió

per a un pessic.


Mes, com qui molt vol guanyar

fa sempre negoci brut,
 
s'ha convençut

de que s'ha de mascarar

o està perdut.


Puix mai no podrà l'Amor 

fer negoci clar i net.

Com és xiquet (sic)

millor va per la brutor

si va nuet. 

*  Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'', poemes populars per Bernat Artola (Castelló, 1945).

'''Nota:''' Artola utilisa la Xe en xic i xiquet per les [[Normes de Castelló|Bases ortografiques del 32]] que eliminaren l'autèntica [[Ch (dígraf)|CH valenciana]].

== Pregó ==

En l'any [[1945]] es renoven les [[Festes de la Magdalena]] i se crea el [[Pregó de les Festes de la Magdalena|Pregó]], que en un primer moment fon escrit per [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]] i cantat per Manuel Vellón Bellido. És en l'any [[1947]] quan Bernat Artola escriu el Pregó que es cantarà el dia de la vespra, o siga, el primer dissabte de les festes abans del dia de la [[Romeria de les Canyes]]:

{{Cita|... ''Anar a la Romeria''

''no és tan sols "anar de festa"''

''és deure que manifesta''

''orgull de genealogia.''

''Quin fillol oblidaria''

''la rabassa maternal?''

''Tots devem, en dia tal,'' 

''ratificar la promesa''

''de mantindre, sempre encesa,''

''la llum de l'amor filial...''|Extracte del Pregó de Bernat Artola}}

== Mare de Deu del Lledó ==

Bernat Artolà dedicà unes lletres a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de Castelló:

{{Cita|¡Mare de Déu del Lledó,
 
que de l'infern triomfadora [triumfadora]

sou del nostre amor, Senyora, 

Patrona de Castelló!


Plens de fervent devoció,

els vostres fills han portat

al nou altar florejat

per l'eterna Primavera,

l'emoció castellonera

de son goig renovellat.|Bernat Artola. Publicat durant les Festes del Lledó de l'any 1985.}}

== Cites ==

{{Cita|''... Deixem-se de considerar a Artola com poeta català. D´això res. Escrivia en aquelles normes que molts seguien per creure seues, pero els pensaments, els sentiments sempre foren casolans. Sí es veritat que ell va estudiar en les Universitats de Barcelona i Salamanca. Que el idioma català el tindria mastegat, pero per lo mateix que el seu contacte en el castellà no desfigurà el seu verp autènticament castellonenc tampoc ho feren els anys que va passar, primer estudiant Arquitectura en Barcelona, i poc després deixar aquella carrera per a fer Filosofia i Lletres.''}}

{{Cita|''I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l'ombra del campanar'] es per a llegir-lo en contínua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l'horta la ploma d'Artola:''}}

{{Cita|''El llaurador matiner

el pollastre, diu, l'alerta,

de matí de matinet,

i el llaurador es desperta

amb (sic) un eriçó de fret.

Deixa un sospir de recança

embolicat al llençol

i a la finestra s´atança

per vore si ha eixit el sol.

Mira al cel i el veu tot negre

(ha plogut tota la nit)

Pensa en la saò i alegre

... ¡es fica de cap al llit!''}}

* ''Bernat Artola Tomás. Ver empelt d'amor a Castelló'', per [[Manuel Casaña i Taroncher]] ([[Revista Renou]], nº 48, març 2004) editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló.

== Lema ==

El lema de Bernat Artola fon: "Damunt de la mort, la vida".

== Premis i distincions ==

Bernat Artola guanyà innumerables premis lliteraris, entre els que destaca el Nacional de Lliteratura. També fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Castelló. 

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bernat_Artola_Tom%C3%A1s Bernat Artola en Wikipedia]
* [http://www.bernat-artola.org/ Pàgina sobre Bernat Artola]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]