Edició de «Botsuana»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons [[bòer]] de [[Transvaal]]. Despuix d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de [[1885]], va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsuana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla [[setswana]] viu hui en [[Suràfrica]]. | En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons [[bòer]] de [[Transvaal]]. Despuix d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de [[1885]], va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsuana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla [[setswana]] viu hui en [[Suràfrica]]. | ||
| − | A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de [[Bechuanalàndia]], Basutolàndia (ara [[Lesoto]]), i [[ | + | A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de [[Bechuanalàndia]], Basutolàndia (ara [[Lesoto]]), i [[Suazilàndia]] en [[1907]] demanaren i varen rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en [[1920]] de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en [[1934]] regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en [[1951]], i la constitució de [[1961]] establí un consell llegislatiu consultant. |
En juny de [[1964]], [[Gran Bretanya]] va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsuana. La seu de govern fon traslladada des de [[Mafikeng]], en Suràfrica, a l'establida [[Gaborone]] en [[1965]]. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de [[1966]]. [[Seretse Khama]], un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en [[1979]]. La presidència passà al vicepresident, [[Ketumile Masire]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1984]] i reelegit en [[1989]] i [[1994]]. Masire es va retirar del càrrec en [[1998]]. La presidència passà al vicepresident, [[Festus Mogae]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1999]]. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el [[30 d'octubre]] de [[2004]]. | En juny de [[1964]], [[Gran Bretanya]] va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsuana. La seu de govern fon traslladada des de [[Mafikeng]], en Suràfrica, a l'establida [[Gaborone]] en [[1965]]. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de [[1966]]. [[Seretse Khama]], un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en [[1979]]. La presidència passà al vicepresident, [[Ketumile Masire]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1984]] i reelegit en [[1989]] i [[1994]]. Masire es va retirar del càrrec en [[1998]]. La presidència passà al vicepresident, [[Festus Mogae]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1999]]. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el [[30 d'octubre]] de [[2004]]. | ||
| Llínea 141: | Llínea 141: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | *[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Botswana.Htm Informació sobre Botsuana i mapes] | |
| − | *[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Botswana. | + | *[http://www.gov.bw Govern de Botsuana (en anglés)] |
| − | *[ | + | *[http://www.botswana-tourism.gov.bw Turisme de Botsuana (en anglés)] |
| − | *[ | + | *[http://arponera1305.googlepages.com/home Més Informació sobre Botsuana i mapes] |
| + | *[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/ Botswana i Zimbàbue: la relació entre llibertat i prosperitat] | ||
| + | *[http://www.stateofworldliberty.org/report/continental.html Botsuana, segon país més lliberal d'Àfrica] | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||