Edició de «Calendari chinenc»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell. | El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell. | ||
| − | Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per | + | Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles varen buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets. |
Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs varen arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422). | Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs varen arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422). | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del més rep el nom de tschu. | Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del més rep el nom de tschu. | ||
| − | Els [[dia|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per | + | Els [[dia|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per la qual cosa un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora. |
=== Ajusts === | === Ajusts === | ||