Edició de «Carlemany»

[[Image:Charlemagne.jpg|thumb|190px|Carlemany]]
'''Carles I''', conegut com "el Gran", '''Carlemany''' (Carlomagno en [[castellà]]), (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en l'any [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis.
Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de l'any [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de l'any [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident.
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una série de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]].
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".

Carlemany pot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a la consolidació d'una part important d'Europa occidental, i establí els principis de govern que han heretat els grans estats europeus.

== Context polític ==

En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havien segut cristianisats i [[França]], governada pels merovingis, era el més poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero despuix de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, son eixercits per l'alcalde del palau.

En l'any [[687]], [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la disputa entre vàries reines i els seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles, més tart conegut com [[Carles Martel]].

Despuix de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.

Despuix Carlomagno renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.

Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una àrea que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central de França, feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]].  

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carolus Magnus}}
{{DGLV|Carolingi}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Europa]]