Edició de «Chasqui»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
Els '''chasquis''' foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'[[Imperi Inca]]. | Els '''chasquis''' foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'[[Imperi Inca]]. | ||
− | Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[ | + | Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[Peru]] i de l'[[Equador]]. |
− | El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[ | + | El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Peru]], a on també s'estengue a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colombia]], [[Bolivia]], nort d'[[Argentina]] i Chile. |
− | Cada chasqui portava un ''pututu'' (una | + | Cada chasqui portava un ''pututu'' (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps minim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint menuts acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament. |
− | A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les | + | A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tecniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes. |
− | Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a | + | Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el [[sigle XX]]. |
La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any. | La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any. |