Edició de «Codonyer»

[[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|200px|Codonyer]]

El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]]. 

== Vore també ==

* [[Codony]]
* [[Codonyat]] 

== Enllaços externs ==

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Codonyer Codonyer - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cydonia_oblonga Codonyer en Wikipedia]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Arbres frutals]]
[[Categoria:Aliments]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|350 px|Codonyer]]
+[[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|200px|Codonyer]]
-El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]], nomenat també a voltes com a codonyer.
+El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]].
-==Descripció==
-És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'[[Àsia]] ([[Iran]], [[Turquia]]). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals.
-==Història==
-Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'.
-Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu [[bes]] abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruita coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic.
-Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. [[Plini el Vell]] va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru.
-En diverses parts d'[[Europa]], el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els [[estiu|estius]] són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals.
-El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruita madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora.
-Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguai]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida].
-Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental.
-== Propietats ==
-S'usen els fruts i també les llavors.
-Principis actius: conté tanins (especialment abundants en les llavors: 20%), pectina, vitamina A i vitamina B.7
-Indicacions: usat com protector de les mucoses, antidiarreic i diürètic. Indicat per a gastritis, úlceres gastroduodenals, síndrome de l'intestí irritable, diarrees, refredats, faringitis, bronquitis. Per via externa s'usa popularment en casos de fissures anals, clavills dels sens, prunyons, hemorroides i escaldadures.
-Les llavors són astringents. Com atres llavors de plantes de la família Rosaceae, lliberen cianur en ser metabolisades en l'intestí prim, per lo tant, pot causar nàusees i reaccions similars a un malestar estomacal, pero es necessita una cantitat significativa per a produir un lleu enverinament.
-== Usos ==
-El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el [[sucre]] cristalise). S'usa per a fer [[melada]], compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir [[vi]] de fruita del [[suc]], una especialitat en països com [[Alemanya]] i [[Polònia]].
-En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també nomenat dolç de codonyer - es consumix a sovint en [[Anou|anous]] o acompanyat de [[formage de Burgos]].
-En [[Mèxic]] existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage.
-En Chile, ademés de ser consumit com a melada (dolça de codonyer), es consumix cru, per ad açò prèviament es colpeja be la fruita (codonyer machucat), en lo que se li lleva el seu sabor i es torna més dolç. També se solen menjar en una miqueta de sal.
-En Costa Rica el codonyer es cultiva i utilisa principalment a l'est de la Vall Central, a on és un ingredient freqüent per a dolços, conserves i melades des de l'época colonial.5
-En Argentina i Uruguai el dolç de codonyer és de primera importància en la rebosteria tradicional, utilisant-se coques o darreries com a [[formage]] en codonyer, típic en la regió nort de l'Argentina.
-En [[França]] solen colocar-se els fruts dins de les gavetes i entre la roba per a perfumar-les en la seua potent fragància.
 == Vore també ==
@@ Llínea 55: / Llínea 9: @@
 == Enllaços externs ==
-{{commonscat|Cydonia oblonga}}
-{{Wikispecies|Cydonia oblonga}}
+* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Codonyer Codonyer - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
-{{DGLV|Codonyer}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cydonia_oblonga Codonyer en Wikipedia]