Edició de «Colegiata de Santa Maria de Xàtiva»

[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG|300px|thumbnail|right|Seu de Xàtiva]]
L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la conquista de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].

== Història ==
[[Image:2957345.jpg|esquerra|thumb|Frontera de la Colegiata]]
El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el [[16 de novembre]] de [[1596]] decidix construir una nova colegiata, i en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]], el [[22 de giner]] de [[1598]], es coloca la primera pedra de la mà de l'[[arquebisbe de Valéncia]] [[Joan de Ribera]].

La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en l'idea de recuperar l'antic [[bisbat de Xàtiva]]. 

En l'any [[1966]] el [[Papa]] [[Pau VI]] en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en [[1973]] va declarar Basílica menor a la Colegiata i el [[2 de febrer]] de [[1974]] l'arquebisbe de Valéncia consagrà el temple.

== Arquitectura ==
L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m. 

Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades. 

L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).

La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].

== Museu ==
El [[Museu de la Seu (Xàtiva)|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el càliç de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].

== Referències ==
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1459 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
* Maceda, Víctor «De mesquita a Seu». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014
* Garcia Company, Josep Manel. «La música en Xàtiva durant el S. XVIII». Departament de Filosofia. Universitat de Valéncia. «Archiu de la Colegiata de Xàtiva. Acords capitulars»

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seu de Xàtiva}}

* [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/Bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=293 Pàgina de Patrimoni]
* [http://www.jdiezarnal.com/spainvalenciajativacolegiata.html Pàgina en informació]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Colegiates d'Espanya]]
[[Categoria:Colegiates d'Espanya del sigle XVII]]
[[Categoria:Iglesias de la Comunitat Valenciana del sigle XVII]]
[[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Bens d'Interés Cultural]]
[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]]
[[Categoria:Ruta dels Borja]]
[[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]]