Edició de «Cora Raga»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Maria Cora Muñoz Raga | | nom = Maria Cora Muñoz Raga | ||
− | | image = | + | | image = |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Maria Cora Muñoz Raga''', coneguda artísticament com a | + | '''Maria Cora Muñoz Raga''', coneguda artísticament com a Cora Raga, va nàixer en la localitat valenciana de la Baronia de [[Vilamarchant]], el [[9 de giner]] de l'any [[1893]] i faltà en la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1980]]. Fon una pianista i cantant, mezzosoprano (Veu o registre intermig entre soprano i contralt) de sarsuela. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any [[1896]], se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre [[Lamberto Alonso|Alonso]] que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. | De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any [[1896]], se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre [[Lamberto Alonso|Alonso]] que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. | ||
− | Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i poc | + | Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i poc després se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola. |
Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i [[Milà]]. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Caballería rusticana'' en la ciutat italiana de [[Como]], tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a [[Espanya]] en l'any [[1922]]; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella a soles volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions [[Gramòfono|gramofòniques]]; el [[23 de decembre]] d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, ''La Granjera de Arlés''. | Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i [[Milà]]. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Caballería rusticana'' en la ciutat italiana de [[Como]], tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a [[Espanya]] en l'any [[1922]]; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella a soles volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions [[Gramòfono|gramofòniques]]; el [[23 de decembre]] d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, ''La Granjera de Arlés''. | ||
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
− | La seua discografia se centra en fragments de sarsueles espanyoles, la majoria per al sagell discogràfic ''Odeón'': ''Maruxa'', ''La corte del faraón'', ''Doña Francisquita'', ''La Verbena de la Paloma''... Va iniciar les seues gravacions en [[1923]]; en [[1929]] va fer un duo de la sarsuela del mestre Serrano ''Los Claveles'' junt en el tenor Emilio Vendrell, en qui va gravar també atres duos i peces de sarsuela i | + | La seua discografia se centra en fragments de sarsueles espanyoles, la majoria per al sagell discogràfic ''Odeón'': ''Maruxa'', ''La corte del faraón'', ''Doña Francisquita'', ''La Verbena de la Paloma''... Va iniciar les seues gravacions en [[1923]]; en [[1929]] va fer un duo de la sarsuela del mestre Serrano ''Los Claveles'' junt en el tenor Emilio Vendrell, en qui va gravar també atres duos i peces de sarsuela i fins i tot, en [[1941]], una versió completa de ''La Verbena de la Paloma'' de Tomás Bretón. També en 1941 va gravar duos en Marcos Redondo i una versió de ''Los Gavilanes''. En 1951 i 1952 va participar en les gravacions completes del ''Duo de la Africana'' i ''La Corte de Faraón''. |
== L'Exposició Regional == | == L'Exposició Regional == | ||
Llínea 69: | Llínea 69: | ||
* [http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/04/biografia-i-historia-de-la-mezzosoprano.html Biografia i història de Cora Raga] | * [http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/04/biografia-i-historia-de-la-mezzosoprano.html Biografia i història de Cora Raga] | ||
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
− | |||
[[Categoria:Cantants valencians]] | [[Categoria:Cantants valencians]] |