Edició de «Dret romà»

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).

== Subdivisió ==
El dret romà se subdividix en:
* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].
* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].
* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]]. 
* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

== Delictes en jurisdiccions especials ==
{{Justícia i dret romà}}
Alguns delictes tenen juges especials:
* Els ''Duoviri Perduellionis'' per a la [[insurrecció]].
* Els ''Quaestores paricidii'' per a l'[[assessinat]].

Uns funcionaris especials, nomenats els tres ''[[Viri Nocturni]]'' s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.

La [[tortura]] sol podia aplicar-se als [[esclau]]s.

La [[detenció preventiva]] era la norma general.

La [[pena capital]] era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:

* Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
* Als lladres de collites se'ls penjava.
* Als incendiaris se'ls cremava vius.

Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.

Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:
* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.
* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.
* El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una [[vestal]] (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.

Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.

Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.

La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes ''mortis causa'' (testament) va ser suprimit.
Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la.
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.

Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

== Vore també ==
* [[Llista de lleis romanes]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}
* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}

 
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Dret romà| ]]
@@ Llínea 62: / Llínea 62: @@
 == Referències ==
 <references/>
-* Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas
-== Bibliografia ==
-*Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4
-* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
-* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
-* Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3
 == Enllaços externs ==