Edició de «Edificació pública (Roma Antiga)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]]. | Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]]. | ||
| − | * La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el | + | * La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el sigle VI a. C. es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]]. |
L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes. | L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
=== Calçades === | === Calçades === | ||
| − | Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En | + | Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En cassos excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat. |
Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa. | Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa. | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans. | Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans. | ||
| − | Els romans varen construir gran | + | Els romans varen construir gran quantitat de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla. |
=== Ports === | === Ports === | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
=== Aqüeductes === | === Aqüeductes === | ||
| − | Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat | + | Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes. |
=== Albellons === | === Albellons === | ||