Edició de «Edith Stein»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Edith Stein (ca. 1938-1939).jpg|thumb|Edith Stein]] | [[File:Edith Stein (ca. 1938-1939).jpg|thumb|Edith Stein]] | ||
− | + | ||
+ | També coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz Stein''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]]. | ||
Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]). | Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]). | ||
Llínea 7: | Llínea 8: | ||
El pare, comerciant de [[fusta|fustes]], va morir quan Edith no havia complit encara dos anys. La mare, una dona molt religiosa, al quedar-se sola, va haver de fer front tant al manteniment de la família com a la gestió de la gran facenda familiar; pero no va conseguir mantindre en els fills una fe vixca. Edith va perdre la fe en Deu. | El pare, comerciant de [[fusta|fustes]], va morir quan Edith no havia complit encara dos anys. La mare, una dona molt religiosa, al quedar-se sola, va haver de fer front tant al manteniment de la família com a la gestió de la gran facenda familiar; pero no va conseguir mantindre en els fills una fe vixca. Edith va perdre la fe en Deu. | ||
+ | |||
{{cita|"En plena consciència i per lliure elecció vaig deixar de resar".}} | {{cita|"En plena consciència i per lliure elecció vaig deixar de resar".}} | ||
+ | |||
Va obtindre brillantment la revàlida en l'any [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia: | Va obtindre brillantment la revàlida en l'any [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia: | ||
Llínea 54: | Llínea 57: | ||
==Edmund Husserl== | ==Edmund Husserl== | ||
− | En la [[primavera d'hivern]] de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. | + | En la [[primavera d'hivern]] de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Després d'això va escriure una frase sorprenent: |
{{cita|"Despuix de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}} | {{cita|"Despuix de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}} | ||
Llínea 65: | Llínea 68: | ||
==Torna a Breslau== | ==Torna a Breslau== | ||
− | + | ||
Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica. | Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica. | ||
Llínea 74: | Llínea 77: | ||
Considerant retrospectivament la seua vida, escrivia més tart: | Considerant retrospectivament la seua vida, escrivia més tart: | ||
− | {{cita|"el meu anhel per la veritat era ya una oració".}} | + | {{cita|"el meu anhel per la veritat era ya una oració".}} |
==Batisme== | ==Batisme== | ||
Llínea 84: | Llínea 87: | ||
Ara tindrà sempre consciència, i no sols intelectualment, sino de manera tangible, de pertànyer a l'estirp de Crist. En la [[festa de la Candelària]], una festa l'orige de la qual es remonta també a l'Antic Testament, fon confirmada pel Bisbe d'Espira en la seua capella privada. | Ara tindrà sempre consciència, i no sols intelectualment, sino de manera tangible, de pertànyer a l'estirp de Crist. En la [[festa de la Candelària]], una festa l'orige de la qual es remonta també a l'Antic Testament, fon confirmada pel Bisbe d'Espira en la seua capella privada. | ||
− | + | Després de la seua conversió, la primera cosa que va fer fon tornar a Breslau. | |
{cita|"Mamà, sóc catòlica".}} | {cita|"Mamà, sóc catòlica".}} |