Edició de «Efecte Compton»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]]. | L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]]. | ||
| − | Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original. | + | Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure|llinages=Pérez Montiel|nomene=Héctor|enlaceautor=|títul=Física general|url=|fechaacceso=|any=2011|editorial=Grup Editorial Pàtria|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=espanyol|capítul=17}}</ref> |
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]]. | Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]]. | ||