Edició de «El Sit»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol. | El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol. | ||
| − | Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon interpretada | + | Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el Sit fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el Sit. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit. |
==Traició de Ibn Yahhaf== | ==Traició de Ibn Yahhaf== | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
===Batalla de Quart=== | ===Batalla de Quart=== | ||
| − | En decembre de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota. | + | En [[decembre]] de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota. |
===Governant Valéncia=== | ===Governant Valéncia=== | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort. | El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort. | ||
| − | El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda | + | El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de LLeó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]]. |
| − | Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[ | + | Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]]. |
==Fills== | ==Fills== | ||