Edició de «Empresa pública»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 38: | Llínea 38: | ||
==== Efectes sobre la distribució de la renda ==== | ==== Efectes sobre la distribució de la renda ==== | ||
− | L'empresa pública sol actuar sobre la renda dels [[consumidor]]és garantisant un determinat nivell de prestació del servici més elevat o ben aplicant un sistema de preus polítics que possibilita una efectiva distribució real de renda (vore [[Eficiència distributiva]]), a no ser que resulte | + | L'empresa pública sol actuar sobre la renda dels [[consumidor]]és garantisant un determinat nivell de prestació del servici més elevat o ben aplicant un sistema de preus polítics que possibilita una efectiva distribució real de renda (vore [[Eficiència distributiva]]), a no ser que resulte @perverso la distribució de la càrrega impositiva que facilita la finançació del dèficit en que s'incorre. |
− | Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament inmanejable, | + | Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, #lo que afecta de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió. |
==== Efectes macroeconòmics ==== | ==== Efectes macroeconòmics ==== |