Edició de «Enriqueta Agut Armer»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Ciutat de Mèxic]], [[Mèxic]] | | lloc_mort = [[Ciutat de Mèxic]], [[Mèxic]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Enriqueta Agut Armer''' ([[Castelló de la Plana]], [[16 de setembre]] de [[1912]] - | + | '''Enriqueta Agut Armer''' ([[Castelló de la Plana]], [[16 de setembre]] de [[1912]] - [[Ciutat de Mèxic|Mèxic DF]], [[Mèxic]], [[22 de juny]] de [[1998]]) fon una mestra [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Comunisme|comunista]] i [[Republicanisme|republicana]]. Secretària de l'Agrupació Femenina d'[[Esquerra Republicana]] i de l'[[Agrupació de Dònes Antifascistes]] (AMA), va formar part de la redacció de la revista ''Pasionaria'' i va colaborar en l'escola Lina Odena. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Enriqueta Agut fon filla d'un empresari d'[[hostaleria]], naixqué en Castelló de la Plana a on va passar la seua infància. En l'any [[1922]] la seua família es trasllada a [[Valéncia]] a on estudia el bachillerat i ingressa en l'escola de Magisteri (dins de la nomenada primera promoció del Pla Professional de Valéncia, entre [[1931]]-[[1935]]), i participa en la Missions Pedagògiques com a delegada del patronat en pobles de Valéncia, [[Terol]] i [[Conca]]. | Enriqueta Agut fon filla d'un empresari d'[[hostaleria]], naixqué en Castelló de la Plana a on va passar la seua infància. En l'any [[1922]] la seua família es trasllada a [[Valéncia]] a on estudia el bachillerat i ingressa en l'escola de Magisteri (dins de la nomenada primera promoció del Pla Professional de Valéncia, entre [[1931]]-[[1935]]), i participa en la Missions Pedagògiques com a delegada del patronat en pobles de Valéncia, [[Terol]] i [[Conca]]. | ||
| − | Despuix de fer les pràctiques de mestra en l'Institut Balmes de la capital valenciana, fon destinada a l'escola de pàrvuls de [[Puçol]], fins a | + | Despuix de fer les pràctiques de mestra en l'Institut Balmes de la capital valenciana, fon destinada a l'escola de pàrvuls de [[Puçol]], fins a giner de [[1936]], en que de nou fon traslladada al Balmes com a inspectora, i d'allí a l'Institut d'Assistència Social Mestre Ripoll, fins ad eixe moment en mans d'órdens religioses. |
| − | Durant la seua etapa d'estudiant va pertànyer a la Federació Universitària Escolar (FUE), i ya com a mestra, a la FETE, branca de l'educació del sindicat [[UGT]]. Militant de les Joventuts Comunistes inicialment, i de les d'Esquerra Republicana i del [[Front Popular|Front Popular de Dònes]] en posterioritat, es va integrar en | + | Durant la seua etapa d'estudiant va pertànyer a la Federació Universitària Escolar (FUE), i ya com a mestra, a la FETE, branca de l'educació del sindicat [[UGT]]. Militant de les Joventuts Comunistes inicialment, i de les d'Esquerra Republicana i del [[Front Popular|Front Popular de Dònes]] en posterioritat, es va integrar en setembre de 1936 en el [[Partit Comuniste d'Espanya|Partit Comuniste]] (PCE), despuix del colp d'Estat militar. |
| − | En | + | En [[1938]] es va casar en Rómulo García Salcedo i el matrimoni es va traslladar a [[Gualba]] (Província de Barcelona), fins que en febrer de [[1939]], embarassada, va travessar la frontera en [[França]], creuant els [[Pirineus]]. Despuix de donar a llum en [[Grenoble]] ([[França]]) es va embarcar en la seua filla Adela, el seu marit i el seu germà, el pintor Pepe Agut, rumbo al desterro en el buc ''Sinaia''. Com molts atres mestres docents de la [[Segona República Espanyola]], seria depurada seguint lo estipulat en l'artícul 171 de les lleis franquistes. |
| − | En Mèxic tingué dos fills més, Rómulo i Ketty; adquirí la nacionalitat mexicana i va abandonar el PCE, encara que va mantindre relació en els republicans exiliats, en especial en la pediatra Mercedes Maestre i la pintora Manolita Ballester. Va retornar a [[Espanya]] en | + | En Mèxic tingué dos fills més, Rómulo i Ketty; adquirí la nacionalitat mexicana i va abandonar el PCE, encara que va mantindre relació en els republicans exiliats, en especial en la pediatra Mercedes Maestre i la pintora Manolita Ballester. Va retornar a [[Espanya]] en [[1986]], pero va tornar a Mèxic a on va fallir en [[1998]]. |
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||