Edició de «Escacs»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Tauler-escacs.jpg|right|thumb|Tauler d'escacs en les seues peces]] |
L''''escacs''' (del [[persa]] ''šah'', rei)<ref>{{DGLV|Escacs}}</ref> és un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat. | L''''escacs''' (del [[persa]] ''šah'', rei)<ref>{{DGLV|Escacs}}</ref> és un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metas dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs. | Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metas dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs. | ||
| − | La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el [[sigle XVI]]. El primer campeó oficial d'escacs del | + | La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el [[sigle XVI]]. El primer campeó oficial d'escacs del mon fon [[Wilhelm Steinitz]] en l'any [[1886]]. |
== Introduccio al joc == | == Introduccio al joc == | ||
| − | [[ | + | [[Image:tauler.png|right|thumb|Tauler d'escacs en la denotacio de les files i columnes]] |
L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cada u dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no és un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors puguen considerar totes les seues contingencies. | L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cada u dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no és un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors puguen considerar totes les seues contingencies. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[ | + | [[Image:orige-escacs.png|right|thumb|El joc d'escacs entre els araps]] |
| − | La llegenda | + | La llegenda mes famosa sobre l'orige del joc d'escacs tracta l'historia del rei [[Belkib]] ([[India]], 3000 anys ans de la nostra era) que pretenia a tota costa resoldre un dificil problema, prometent puix una recompensa excepcional a qui li propondria una distracció. Quando el sabi [[Sissa]], fill del [[Brahmine Dahír]], li presentà el joc d'escacs, el sobirà molt entusiasmà, demanà a Sissa lo que volguera a canvi per este regal extraordinari. |
| − | Humilment, [[Sissa]] demanà al príncip depositar un gra de forment sobre la primera casella, dos sobre el segon, quatre sobre el tercer, i aixina succesivament fins omplir el tauler duplicant la cantitat de gra a cada casella. El príncip va concedir immediatament esta recompensa aparentment modesta, pero el seu conseller l'explicà que acabava de firmar la mort del regne ya que les collites de l'any no bastarien per a pagar el preu del joc. En efecte, sobre l'última casella del tauler, seria necessari depositar | + | Humilment, [[Sissa]] demanà al príncip depositar un gra de forment sobre la primera casella, dos sobre el segon, quatre sobre el tercer, i aixina succesivament fins omplir el tauler duplicant la cantitat de gra a cada casella. El príncip va concedir immediatament esta recompensa aparentment modesta, pero el seu conseller l'explicà que acabava de firmar la mort del regne ya que les collites de l'any no bastarien per a pagar el preu del joc. En efecte, sobre l'última casella del tauler, seria necessari depositar mes de 9.223.372.036 854.775.808 grans precisament, i hi ha en total depositats sobre les caselles anteriors, un total de 18.446.744 073.709.551 615 grans. |
Existixen variants d'esta llegenda, una que sugerix que el rei acceptà a condició de que el sabi conte els grans per si mateix, l'atra afirmant que [[Sissa]] tingué el cap tallat per tal descortesia. Uns atres versions diuen que [[Sissa]] no demanà res, sino que el rei va insistir, [[Sissa]] llavors hauria decidit burlar-se del rei demanant-li una recompensa que no podria donar. | Existixen variants d'esta llegenda, una que sugerix que el rei acceptà a condició de que el sabi conte els grans per si mateix, l'atra afirmant que [[Sissa]] tingué el cap tallat per tal descortesia. Uns atres versions diuen que [[Sissa]] no demanà res, sino que el rei va insistir, [[Sissa]] llavors hauria decidit burlar-se del rei demanant-li una recompensa que no podria donar. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
Una atra llegenda diu de l'invenció del joc durant la [[Guerra de Troya]]. Un dels héroes grecs, [[Palamedes]], hauria inventat el joc per a remontar la moral de les tropes durant el siti de Troya, aixina com d'atres jocs: “Els Grecs l'assignaven a [[Palamedes]] l'invenció de diferents lletres del seu alfabet, la moneda, els daus i el joc d'escacs”. | Una atra llegenda diu de l'invenció del joc durant la [[Guerra de Troya]]. Un dels héroes grecs, [[Palamedes]], hauria inventat el joc per a remontar la moral de les tropes durant el siti de Troya, aixina com d'atres jocs: “Els Grecs l'assignaven a [[Palamedes]] l'invenció de diferents lletres del seu alfabet, la moneda, els daus i el joc d'escacs”. | ||
| − | [[ | + | [[Image:chaturanga.jpg|right|thumb|El tauler de chaturanga, en la disposicio de cadascuna de les peces]] |
| − | S'admitix generalment que el seu antepassat conegut més antic és un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes més antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, | + | S'admitix generalment que el seu antepassat conegut més antic és un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes més antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permitixen tindre coneiximent de les parts del joc que son les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs elefants. |
El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats. | El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats. | ||
== Arribada a Europa i evolució == | == Arribada a Europa i evolució == | ||
| − | + | L'arribada de l'escacs en [[Europa]] es fa segurament al voltant de l'any [[1000]] per l'[[Al-Andalus]] o pel sur d'[[Itàlia]]. La primera referencia en Occident es el [[Libro de los Juegos]], manat fer en el [[sigle XIII]] per [[Alfonso X el Sabi]], qui perfeccionà l'escacs a pràcticament com es actualment. El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit de [[Francesch Vicent]], imprés i publicat en [[Valéncia]] a finals del [[sigle XV]] en el titul ''Libre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, ordenat e compost per mi Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb e criat e vehi de la insigne e valerosa ciutat de [[Valéncia]] ''. | |
| − | L'arribada de l'escacs en [[Europa]] es fa segurament al voltant de l'any [[1000]] per l'[[Al-Andalus]] o pel sur d'[[Itàlia]]. La primera referencia en Occident es el | ||
| − | |||
| − | El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit | ||
== Referències == | == Referències == | ||