Edició de «Estats Units»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 106: | Llínea 106: | ||
També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]]. | També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]]. | ||
− | En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i varen ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la despuix no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d' | + | En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i varen ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la despuix no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d'Iraq de 2003|Invasió d'Iraq]]. L'assunt dominant de la política actual contínua sent la lluita entre les necessitats per la seguritat nacional i el manteniment de l'espionage intern en la població a través de la controvertida llei "Patriot Act". |
− | El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[ | + | El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[Iraq]], causant de numeroses pèrdues. |
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
Llínea 145: | Llínea 145: | ||
En la firma i ratificació de la ''Convenció contra la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants'', Estats Units ha reconegut la competència de rebre i processar comunicacions individuals per part del ''Comité per a l'Eliminació de Discriminació Racial''. | En la firma i ratificació de la ''Convenció contra la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants'', Estats Units ha reconegut la competència de rebre i processar comunicacions individuals per part del ''Comité per a l'Eliminació de Discriminació Racial''. | ||
− | No ha firmat ni ratificat (com [[Rússia]], [[China]], [[Índia]], [[Israel]], [[Chile]], [[Cuba]] i [[ | + | No ha firmat ni ratificat (com [[Rússia]], [[China]], [[Índia]], [[Israel]], [[Chile]], [[Cuba]] i [[Iraq]]) l'Estatut de la [[Cort Penal Internacional]]. L'assunt és polèmic ya que, en [[agost]] de [[2002]], el Congrés dels Estats Units va aprovar la ''American Service members Protection Act'' (Llei per a la protecció de personal de servicis exteriors nortamericans o (ASPA) en el clar objectiu de debilitar a La Cort. No obstant, les crítiques internacionals a estes medides l'han deixat casi sense efecte. |
== Organisació políticadministrativa == | == Organisació políticadministrativa == |