Edició de «Estructuralisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada en [[Ferdinand de Saussure]]. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analisar-lo científicament, cal puix estudiar estes relacions i com afecten a la globalitat, que adquirix un [[significat]] més allà de la suma de les parts. | L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada en [[Ferdinand de Saussure]]. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analisar-lo científicament, cal puix estudiar estes relacions i com afecten a la globalitat, que adquirix un [[significat]] més allà de la suma de les parts. | ||
| − | L'estructuralisme dispon | + | L'estructuralisme dispon a més d'un corrent important en [[art]] i [[arquitectura]], desenrollat bàsicament entre els anys 1950 i 1970 ([[estructuralisme (art)]]), així com una posició teòrica científica ([[estructuralisme científic]]) dins de la [[filosofia analítica]]. |
==L'estructuralisme en llingüística== | ==L'estructuralisme en llingüística== | ||
| − | Saussure propon l'estudi de l'estructura de la llengua en un moment donat, contrastant-lo en la [[llingüística diacrònica]], que s'encarregaria d'estudiar l'evolució de la llengua | + | Saussure propon l'estudi de l'estructura de la llengua en un moment donat, contrastant-lo en la [[llingüística diacrònica]], que s'encarregaria d'estudiar l'evolució de la llengua al llarc del temps. |
| − | Una de les aplicacions més reeixides de l'estructuralisme va ser a la [[fonologia]]. [[Roman Jakobson]] i l'escola de Praga | + | Una de les aplicacions més reeixides de l'estructuralisme va ser a la [[fonologia]]. [[Roman Jakobson]] i l'escola de Praga van analisar les característiques articulatòries de cada so, dividint-los en parelles que contrastaven per un sol tret (per eixemple + sonor - sonor), sent la base de l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] que hui s'utilisa. Així es va poder estudiar la distància objectiva entre els diversos fonemes en el global de les llengües. |
Pel que fa a la morfosintaxi, l'estructuralisme introduïx la noció de [[sintagma]], oposta a la de paradigma. Un sintagma estudia una paraula i les relacions gramaticals que establix a la frase ("en horisontal"), per vore com canvia el sentit si està en una posició o en una atra, si depén d'alguna atra paraula o no i si es veu afectada pels mots del voltant. En canvi el paradigma es fixa en les relacions "en vertical", és a dir, entre una paraula i totes aquelles que podrien ocupar el mateix lloc (per eixemple entre els noms comuns que tenen sentit en un context donat). | Pel que fa a la morfosintaxi, l'estructuralisme introduïx la noció de [[sintagma]], oposta a la de paradigma. Un sintagma estudia una paraula i les relacions gramaticals que establix a la frase ("en horisontal"), per vore com canvia el sentit si està en una posició o en una atra, si depén d'alguna atra paraula o no i si es veu afectada pels mots del voltant. En canvi el paradigma es fixa en les relacions "en vertical", és a dir, entre una paraula i totes aquelles que podrien ocupar el mateix lloc (per eixemple entre els noms comuns que tenen sentit en un context donat). | ||
==L'estructuralisme en lliteratura i pensament== | ==L'estructuralisme en lliteratura i pensament== | ||
| − | La lliteratura comença a ser interdisciplinària, ya que qualsevol estructura social es torna un text susceptible de ser llegit i interpretat pels estudiosos i en este sentit es pot considerar que l'estructuralisme va donar pas a la [[semiòtica]] o semiologia. Va | + | La lliteratura comença a ser interdisciplinària, ya que qualsevol estructura social es torna un text susceptible de ser llegit i interpretat pels estudiosos i en este sentit es pot considerar que l'estructuralisme va donar pas a la [[semiòtica]] o semiologia. Va tenir molt d'èxit en la [[narrativa]], on analisava els elements estructurals que formaven una història fent abstracció de les seues concrecions. És a dir, moltes històries tenen uns tipos de personages i una manera de desenrollar l'argument que les fa variants d'una protohistòria, malgrat que l'ambientació, els noms o l'estil siga diferent. [[Roland Barthes]], [[Northrop Frye]], [[Louis Althusser]] i el primer [[Michel Foucault]] van usar est enfocament.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/macrofilosofia.htm "Coneiximent cultural i històric”] de Gonçal Mayos (UB).</ref> |
De la mateixa manera, es crea que la ment i el coneiximent es podien descompondre en una série d'elements atòmics universals, en una idea deutora de la tradició de [[Demòcrit]] i precursora dels [[meme]]s. | De la mateixa manera, es crea que la ment i el coneiximent es podien descompondre en una série d'elements atòmics universals, en una idea deutora de la tradició de [[Demòcrit]] i precursora dels [[meme]]s. | ||
| − | En lliteratura es crea el concepte d'[[intertextualitat]], pel qual cada obra té elements dels texts anteriors, que formen part de l'estructura cultural, encara que l'autor no haja llegit aquelles fonts. L'obra concreta es definix justament per com integra la tradició anterior i com es relaciona en els atres elements del sistema, | + | En lliteratura es crea el concepte d'[[intertextualitat]], pel qual cada obra té elements dels texts anteriors, que formen part de l'estructura cultural, encara que l'autor no haja llegit aquelles fonts. L'obra concreta es definix justament per com integra la tradició anterior i com es relaciona en els atres elements del sistema, així com les innovacions que aporta. |
==L'estructuralisme en sociologia i antropologia== | ==L'estructuralisme en sociologia i antropologia== | ||
| − | [[Claude Lévi-Strauss]] va estudiar les relacions de parentiu com un sistema on els membres podien opondre-se per una série de trets i aportaven significació al conjunt social. També va estudiar com estructures fixes els [[ | + | [[Claude Lévi-Strauss]] va estudiar les relacions de parentiu com un sistema on els membres podien opondre-se per una série de trets i aportaven significació al conjunt social. També va estudiar com estructures fixes els [[mite]]s, comprovant que a diferents societats es donaven històries similars i puix havien de jugar una funció semblant. En posterioritat va estendre els seus estudis a la nutrició i atres camps en la idea que totes les cultures són variacions d'una série fixa de sistemes. |
==Pervivència de l'estructuralisme== | ==Pervivència de l'estructuralisme== | ||
L'estructuralisme va supondre una revolució perqué va acostar les ciències socials i humanes a la investigació en identificar les estructures objecte d'estudi. Moltes de les seues troballes continuen vigents. Pero des dels anys 60 han sorgit reaccions en contra, com la gramàtica generativa en llingüística ([[Noam Chomsky]]) o la deconstrucció (en [[Jacques Derrida]]). [[Jacques Lacan]] i [[Louis Althusser]] són també deutors del moviment. | L'estructuralisme va supondre una revolució perqué va acostar les ciències socials i humanes a la investigació en identificar les estructures objecte d'estudi. Moltes de les seues troballes continuen vigents. Pero des dels anys 60 han sorgit reaccions en contra, com la gramàtica generativa en llingüística ([[Noam Chomsky]]) o la deconstrucció (en [[Jacques Derrida]]). [[Jacques Lacan]] i [[Louis Althusser]] són també deutors del moviment. | ||
| − | Les crítiques passen per la sobreinterpretació (s'assimilen fenòmens obviant el context, i que potser no haurien de comparar-se), la poca aplicabilitat a qüestions quotidianes i la negació de les aportacions individuals al sistema. | + | Les crítiques passen per la sobreinterpretació (s'assimilen fenòmens obviant el context, i que potser no haurien de comparar-se), la poca aplicabilitat a qüestions quotidianes i la negació de les aportacions individuals al sistema. A més a més, denuncien l'[[etnocentrisme]] de l'escola, ya que supon que els esquemes occidentals són extrapolables a atres cultures, fent dels europeus els universals. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | |||
| + | ==Vejau també== | ||
| + | * [[Parell mínim]] | ||
[[Categoria:Escoles i corrents filosòfics]] | [[Categoria:Escoles i corrents filosòfics]] | ||
[[Categoria:Semiòtica]] | [[Categoria:Semiòtica]] | ||
[[Categoria:Teoria de la lliteratura]] | [[Categoria:Teoria de la lliteratura]] | ||