Edició de «Farda»

La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).

Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les que els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].

== Etimologia ==

La paraula ''farda'' prové del bereber ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp».

== Descripció == 

La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre 19 i 23 cm, una coa d’entre 15 i 20 cm i una massa d’entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ya que els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la coa llarga l’ajuda a mantindre l’equilibri i a guiar-la quan bota d’arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.

== Atres fardes ==

A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida semblants, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s’usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.

Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l’única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

== Aspectes culturals ==

Les fardes tenen una connotació cultural positiva, ya que representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o associat al Deu Loki.
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Sciurus vulgaris-Eurasian Red Squirrel.JPG|thumb|Farda roja euroasiàtica]]
+La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).
-La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d'uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).
-Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l'aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.
+Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.
-Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d'[[Amèrica del Nort]].
+Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les que els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].
 == Etimologia ==
-La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l'[[mossàrap|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].
+La paraula ''farda'' prové del bereber ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp».
 == Descripció ==
-La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa d'entre doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l'animal estiga calent mentres dorm.
+La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre 19 i 23 cm, una coa d’entre 15 i 20 cm i una massa d’entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ya que els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la coa llarga l’ajuda a mantindre l’equilibri i a guiar-la quan bota d’arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.
 == Atres fardes ==
-A sovint s'utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.
+A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida semblants, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s’usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.
-Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l'única espècie autòctona d'[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d'Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.
+Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l’única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.
 == Aspectes culturals ==
-Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou|anous]] per a l'hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.
-En l'antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del [[dimoni]] (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.
+Les fardes tenen una connotació cultural positiva, ya que representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.
-== Enllaços externs ==
+En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o associat al Deu Loki.
-{{Commonscat|Sciurus vulgaris}}
-{{Wikispecies|Sciurus vulgaris}}
-{{DGLV|Farda}}
-[[Categoria:Biologia]]
-[[Categoria:Animals]]
-[[Categoria:Vertebrats]]
-[[Categoria:Mamífers]]