Edició de «Felip Mateu i Llopis»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Felip Mateu i Llopis
 
| nom = Felip Mateu i Llopis
| image = [[File:Museo Arqueológico Nacional - Felipe Mateu y Llopis.jpg|250px|Felip Mateu i Llopis, segon de la fila inferior per l'esquerra]]
+
| image = [[File:Museo Arqueológico Nacional - Felipe Mateu y Llopis.jpg|thumb|250px| Felip Mateu i Llopis, segon de la fila inferior per l'esquerra]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Felip Mateu i Llopis''' ([[Valéncia]], [[15 de novembre]] de [[1901]] - [[Barcelona]], [[13 d'abril]] de [[1998]]), fon un historiador i escritor [[Valencians|valencià]] i un dels més importants numismàtics espanyols del [[sigle XX]].
+
'''Felip Mateu i Llopis''' ([[Valéncia]], [[15 de novembre]] de [[1901]] - [[Barcelona]], [[13 d'abril]] de [[1998]]), fon un historiador i escritor [[Valencians|valencià]] i un dels més importants numismàtics espanyols del [[sigle XX]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].
+
Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el 30 de setembre de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].
  
 
Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).
 
Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).
Llínea 20: Llínea 20:
 
En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).
 
En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).
  
En la nova etapa ([[1940]] - [[1972]]), el seu destí fon [[Barcelona]] com a director de la Biblioteca de Catalunya, ajustades les seues sigles a Biblioteca Central de la Diputació. Va prendre possessió de director per oposició (Orde Ministerial de 10 d'agost de 1940). Nomenat vocal del Patronat Menéndez i Pelayo del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) i cap del Servici de Recuperació Bibliogràfica del Ministeri d'Educació Nacional en Barcelona fon director de l'Anuari de la Biblioteca Central i de les Populars i Especials de la Diputació Provincial de Barcelona. Director i professor de l'Escola de Bibliotecàries de la Diputació ([[1940]]), també va fundar i va dirigir la revista ''Biblioteconomía''.
+
En la nova etapa (1940- 1972), el seu destí fon [[Barcelona]] com a director de la Biblioteca de Catalunya, ajustades les seues sigles a Biblioteca Central de la Diputació. Va prendre possessió de director per oposició (Orde Ministerial de 10 d'agost de 1940). Nomenat vocal del Patronat Menéndez i Pelayo del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) i cap del Servici de Recuperació Bibliogràfica del Ministeri d'Educació Nacional en Barcelona fon director de l'Anuari de la Biblioteca Central i de les Populars i Especials de la Diputació Provincial de Barcelona. Director i professor de l'Escola de Bibliotecàries de la Diputació ([[1940]]), també va fundar i va dirigir la revista ''Biblioteconomía''.
  
 
El [[31 de giner]] de [[1941]] ingressà com a acadèmic de número en la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el [[20 de juny]] d'eixe mateix any fon nomenat corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Despuix de ser professor encarregat d'un Curs de Diplomàtica i Llatí Medieval (1941) en l'Universitat de Barcelona, i en [[1943]] fon catedràtic per oposició de Paleografia i Diplomàtica en destí en [[Oviedo]], Valéncia i en Barcelona ([[1945]]), en la que va deixar la seua impronta acadèmica en les matèries de Biblioteconomia, Bibliologia, Bibliografia, Paleografia i Diplomàtica que rotulava “Laboratori de Ciències Experimentals”, ara Ciències i Tècniques Historiogràfiques.
 
El [[31 de giner]] de [[1941]] ingressà com a acadèmic de número en la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el [[20 de juny]] d'eixe mateix any fon nomenat corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Despuix de ser professor encarregat d'un Curs de Diplomàtica i Llatí Medieval (1941) en l'Universitat de Barcelona, i en [[1943]] fon catedràtic per oposició de Paleografia i Diplomàtica en destí en [[Oviedo]], Valéncia i en Barcelona ([[1945]]), en la que va deixar la seua impronta acadèmica en les matèries de Biblioteconomia, Bibliologia, Bibliografia, Paleografia i Diplomàtica que rotulava “Laboratori de Ciències Experimentals”, ara Ciències i Tècniques Historiogràfiques.
Llínea 39: Llínea 39:
  
 
* ''La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII-XVIII'', 1929
 
* ''La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII-XVIII'', 1929
* ''Les relacions del Principat de Catalunya i els Regnes de València i Mallorca amb Anglaterra i el paral·lelisme monetari d'aquests països durant els sigles XIII, XIV, i XV'', Castelló de la Plana, 1934
+
* ''Les relacions del Principat de Catalunya i els Regnes de València i Mallorca amb Anglaterra i el paral·lelisme monetari d'aquests països durant els segles XIII, XIV, i XV'', Castelló de la Plana, 1934
 
* ''Catálogo de los ponderales monetarios del Museo Arqueológico Nacional. Con diversas notas numismáticas'', Madrid, CFABA, 1934
 
* ''Catálogo de los ponderales monetarios del Museo Arqueológico Nacional. Con diversas notas numismáticas'', Madrid, CFABA, 1934
 
* ''Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional, Catálogo de las monedas previsigodas y visigodas del Gabinete Numismático del Museo Arqueológico Nacional'', Madrid, Imprenta Góngora, 1936
 
* ''Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional, Catálogo de las monedas previsigodas y visigodas del Gabinete Numismático del Museo Arqueológico Nacional'', Madrid, Imprenta Góngora, 1936

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: