Edició de «Folga»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
L'orige de la folga unit al moviment sindical: Els primers moviments obrers se situen en [[Anglaterra]]. Allí va aparéixer el ludisme conduït per Ned Ludd i conegut com el moviment dels trencadors de màquines ([[1810]]-[[1811]]). En anys posteriors, [[1830]], apareixen les primeres organisacions obreres de caràcter gremial (treballadors que es dediquen a soles a un ofici). En Anglaterra varen prendre el nom de trade-unions (lliteralment «agrupacions gremials») i més avant, per la tendència a abreviar en anglés, unions («sindicat» o «unió sindical»). | L'orige de la folga unit al moviment sindical: Els primers moviments obrers se situen en [[Anglaterra]]. Allí va aparéixer el ludisme conduït per Ned Ludd i conegut com el moviment dels trencadors de màquines ([[1810]]-[[1811]]). En anys posteriors, [[1830]], apareixen les primeres organisacions obreres de caràcter gremial (treballadors que es dediquen a soles a un ofici). En Anglaterra varen prendre el nom de trade-unions (lliteralment «agrupacions gremials») i més avant, per la tendència a abreviar en anglés, unions («sindicat» o «unió sindical»). | ||
| − | Als moviments sindicals de distint signe ([[anarquisme]], [[comunisme]], [[socialisme]]) van també associats al desenroll teòric de l'existència d'una classe treballadora obligada a desenrollar una lluita de classes per al reconeiximent de valor com a força de treball en la creació de riquea. La pràctica de la folga és considerada com una ferramenta per a reivindicar millores en les condicions de treball. El dret de folga és una atra de la reivindicacions del moviment sindical. En este sentit les Combination Acts (lleis angleses que prohibien els sindicats) no varen ser derogades fins a | + | Als moviments sindicals de distint signe ([[anarquisme]], [[comunisme]], [[socialisme]]) van també associats al desenroll teòric de l'existència d'una classe treballadora obligada a desenrollar una lluita de classes per al reconeiximent de valor com a força de treball en la creació de riquea. La pràctica de la folga és considerada com una ferramenta per a reivindicar millores en les condicions de treball. El dret de folga és una atra de la reivindicacions del moviment sindical. En este sentit les Combination Acts (lleis angleses que prohibien els sindicats) no varen ser derogades fins a [[1824]]. |
L'inici del desenroll teòric es produïx bàsicament per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels|Engels]] en el «Manifest Comuniste» i el posterior desenroll en llibres com ''El Capital'' en el que es propugna, per a alcançar objectius de la classe treballadora, una revolució. | L'inici del desenroll teòric es produïx bàsicament per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels|Engels]] en el «Manifest Comuniste» i el posterior desenroll en llibres com ''El Capital'' en el que es propugna, per a alcançar objectius de la classe treballadora, una revolució. | ||