Edició de «Francisco Codera»

{{Biografia|
| nom = Francisco Codera Zaidín
| image = [[File:Francisco Codera, de Compañy.jpg|250px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Historiador, filòlec i escritor.
| data_naix = [[23 de juny]] de [[1836]] 
| lloc_naix = [[Fonz]], [[Osca]], [[Aragó]], [[Espanya]]
| data_mort = [[6 de novembre]] de [[1917]]
| lloc_mort = [[Fonz]], [[Osca]], [[Aragó]], [[Espanya]]
}}
'''Francisco Codera Zaidín''' ([[Fonz]], [[Osca]], [[23 de juny]] de [[1836]] - † [[Fonz]], [[Osca]], [[6 de novembre]] de [[1917]]) fon un historiador, filòlec, arabiste i erudit espanyol. Els seus discípuls arabistes en el camp acadèmic varen ser coneguts com els «Beni Codera». D'entre els seus pupils poden destacar-se els noms de Rafael Altamira i José Deleito.

== Biografia ==

Catedràtic de grec, hebreu i àrap respectivament en [[Granada]], [[Saragossa]] i l'[[Universitat Central]], va destacar fonamentalment com a arabiste. Fon el principal discípul de Pascual Gayangos, a qui va succeir en la càtedra d'àrap de l'Universitat Central. Va ingressar com a acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de l'Història]] el 20 d'abril de [[1879}}. Fon també acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de [[1910]].

== Obra ==

Rigorosament positiviste, els seus treballs se centren generalment en les fonts historiogràfiques d'orige àrap (''Estudios de historia arábigo-española'', ''Decadencia y Desaparición de los Almorávides en España'', [[1899]], reeditada en important estudi introductori de [[María Jesús Viguera Molins]] en [[2004]]).

Entre les seues obres destaquen ''Tratado de numismática arabigoespañola'' ([[1879]]), ''Estudios críticos de Historia árabe española'' ([[1917]], 2 vols.) i sobretot la seua monumental ''Biblioteca arabigohispana'' ([[1882]]-[[1895]], 10 vols.). 

Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura. 

Entre els seus discípuls cal citar a [[Julián Ribera i Tarragó|Julián Ribera]]. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED).

== Cites ==

{{Cita|''...y no pocas que hoy sólo se conservan y aparecen, ya en el catalán, ya en el valenciano, ya en el portugués, ya en algunos idiomas... así lo acreditan por una parte numerosos vocablos pertenecientes á nuestros romances, catalán, valenciano y castellano...''|Francisco Codera, [[1910]] en el seu Discurs de recepció en la Real Academia Espanyola.}}

== Referències ==
* [https://www.ideal.es/granada/prensa/20071031/opinion/anos-escuela-estudios-arabes-20071031.html Cruz Hernández, Miguel (31 de noviembre de 2007). «75 años de la Escuela de Estudios Árabes». Ideal.]
* Martín Escudero, Cepas y Canto García, 2004, p. 78
* [https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/84/06peiro.pdf Peiró Martín, Ignacio (2013). «Paisaje con figuras de la tierra aragonesa: hombres célebres, varones ilustres y héroes de un antiguo país». Archivo de Filología Aragonesa núm. 69.]

== Bibliografia ==
* Ágreda, Fernando de (2008). «Nuevas y viejas fuentes sobre los “Beni Codera”». Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos. Sección Árabe-Islam (Granada: Universidad de Granada) 57: 425-450. ISSN 0544-408X
* Codera y Zaidín, Francisco (2004), Decadencia y desaparición de los Almorávides de España; edición de M.ª Jesús Viguera Molins, Pamplona:Urgoiti. ISBN 84-933398-2-2
* Manzanares de Cirre, Manuela (1972), Arabistas españoles del siglo XIX, Madrid:Instituto Hispano-Árabe de Cultura
* Martín Escudero, Fátima; Cepas, Adela; Canto García, Alberto (2004). Archivo del Gabinete Numario: catálogo e índices. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 8495983362
* Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio (2002). Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Tres Cantos: Ediciones Akal. ISBN 84-460-1489-0
* Viguera, María Jesús (2009). «Al-Andalus y España. Sobre el esencialismo de los Beni Codera». En: Manuela Marín (Dir). Al-Andalus/España. Historiografías en contraste: Siglos xvii-xxi (Madrid: Casa de Velázquez): 67-82. ISBN 9788490961261

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Francisco Codera Zaidin}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Codera Francisco Codera en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]