Edició de «Francisco Ferrer Lerín»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]]. | Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]]. | ||
− | A finals dels | + | A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]]. |
− | A principis dels | + | A principis dels setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona. |
En la década dels huitanta, Ferrer Lerín viaja a [[Andalusia]] en la finalitat d'ocupar un lloc de professor de llingüística en l'[[Universitat de Granada]] i culminar la seua tesis doctoral pero tràgiques circumstàncies donen al trast en estos proyectes. Més tart és nomenat director de l'Escola Taller de Serrablo, en [[Sabiñánigo]], en alguns dels alumnes dels quals posa en funcionament una empresa per a la rehabilitació de construccions pirenaiques. | En la década dels huitanta, Ferrer Lerín viaja a [[Andalusia]] en la finalitat d'ocupar un lloc de professor de llingüística en l'[[Universitat de Granada]] i culminar la seua tesis doctoral pero tràgiques circumstàncies donen al trast en estos proyectes. Més tart és nomenat director de l'Escola Taller de Serrablo, en [[Sabiñánigo]], en alguns dels alumnes dels quals posa en funcionament una empresa per a la rehabilitació de construccions pirenaiques. |