Edició de «Gaucho»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | Probablement el vocable quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens. | |
− | + | Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals. | |
− | + | La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida. | |
− | + | L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho). | |
− | + | El proces evolutiu del gaucho i l’us d'eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres façendes de camp, encara que hajen segut poques al principi. El tercer tipo - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio. | |
− | + | Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic. | |
− | + | Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la domada i el rodeig de façenda, les travesies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument. | |
− | |||
− | + | Quan el païs convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats. | |
− | + | Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu. | |
− | + | En el nort del païs atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | En el nort del | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Cultura]] | [[Categoria:Cultura]] | ||
[[Categoria:Cultura Argentina]] | [[Categoria:Cultura Argentina]] |