Edició de «Grècia»

{{Infobox països
|nom = Ελληνική Δημοκρατία<br />''Ellinikí Dimokratía''<br />República Helènica
|image_Senyera = [[File:Flag of Greece with border.svg|109px]]
|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Greece.svg|70px]]
|image_situacio = [[Archiu:EU-Greece.svg|209px]]
|capital = [[Atenes]]
|ciutat més poblada =
|orma de Govern = 
|president = Prokopis Pavlopoulos
|llengües = [[Grec]]
|ubicació =
|coor =
|altitut =
|superfície = 131 990
|població = 10 775 557
|densitat = 81,64
|gentilici =
|Moneda =
|Prefix Telefònic = +30
|Us Horari = 
|Domini =
|Membre de: =
}}
'''Grècia''', oficialment la '''República Helènica''' (en [[Idioma grec|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país en el surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].

Situat en la banda sur de la [[Península Balcànica]], llimita en [[Bulgària]], l'Antiga República Yugoslava de [[Macedònia]] i [[Albània]] en el nort, en l'est en [[Turquia]] i en l'oest i sur en la [[mar Jònica]] i la [[mar Mediterrànea]].

== Historia ==
{{AP|Historia de Grècia}}
=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===
L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans se troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], a on se va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de l'[[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. Puix el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des de l'[[Orient pròxim]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del mileni sèptim a C.

== Govern i política ==
{{AP|Política de Grècia}}
Grècia és una [[república parlamentària]] a on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució fon redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en l'any [[1975]], despuix de la caiguda de la junta militar que governava el país des de [[1967]]. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en [[1986]], [[2001]] i [[2008]]. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en les branques [[poder eixecutiu|eixecutiva]], [[poder llegislatiu|llegislativa]] i [[poder judicial|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les faenes del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia|Governe]].

El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme|bipartidiste]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del  [[Moviment Panhelènic Socialiste]] (PASOK).

El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives

La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Se va establir en l'any [[1984]] per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.

== Geografia ==
{{AP|Geografia de Grècia}}
El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa|més extensa]] del món, en 13 676 km. En el nort, compartix frontera en [[Albània]], [[República de Macedònia|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.

{{Països Europa}}

{{UE}}

[[Categoria:Grècia]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]