Edició de «Gregor Mendel»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]] | [[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]] | ||
− | '''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals | + | '''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]]. |
== Herència dels caràcters de Mendel == | == Herència dels caràcters de Mendel == | ||
− | Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, | + | Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària. |
− | Mendel usa | + | Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara. |
* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant. | * '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant. | ||
− | * '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels | + | * '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs. |
* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color ([[groc]] o [[vert]]) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos. | * '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color ([[groc]] o [[vert]]) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos. |