Edició de «Grutes de Sant Josep»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | [[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]] | |
− | [[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb | ||
− | + | Es coneix com "les '''Coves de Sant Josep'''" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la 2a de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'[[Europa]]. | |
== Història == | == Història == | ||
− | La Cavitat de les Coves o Grutes de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els | + | La Cavitat de les Coves o Grutes de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras. |
== Exploració == | == Exploració == | ||
− | * | + | * N'hi ha referències del [[sigle XIX]] sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any [[1902]], quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella època, marcava el llímit de la part accessible de la cova). |
− | * En | + | * En [[1915]] el prestigiós historiador [[Carles Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial. |
− | * En | + | * En [[1926]], un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons |
− | * En [[1929]], | + | * En [[1929]], mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles. |
− | * Des de | + | * Des de [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques. |
− | * La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs | + | * La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova. |
− | * En | + | * En [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons". |
− | * Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i | + | * Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca". |
− | * En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, | + | * En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut. |
− | == | + | == Enllaços externs == |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
* [http://covesdesantjosep.es/ Pàgina de les Coves de Sant Josep] | * [http://covesdesantjosep.es/ Pàgina de les Coves de Sant Josep] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:La Vall d'Uxó]] | [[Categoria:La Vall d'Uxó]] | ||
[[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]] | [[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− |