Edició de «Guerres Mèdiques»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
El nové dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïció. Açò significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixí a enfrontar als perses. Açó fon provablement una decisió combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotació de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva. | El nové dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïció. Açò significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixí a enfrontar als perses. Açó fon provablement una decisió combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotació de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva. | ||
| − | Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formació fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despuix alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Açó comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero | + | Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formació fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despuix alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Açó comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero açó era preferible a donar més temps als arquers perses. El centre grec se reduí a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llínea i evitar que la llínea persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs. |
L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt més acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava més alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mesura que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formació, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademés de portar els perses cap a adins, també portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llínea grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 atenencs. | L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt més acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava més alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mesura que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formació, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademés de portar els perses cap a adins, també portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llínea grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 atenencs. | ||