Edició de «Guerres Mèdiques»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 15: Llínea 15:
 
Artaphernes prengué part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de [[Marató]]. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 hòmens, eren comandats per Calímac, el polemarca, i els seus deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac va saber que els perses havien desembarcat en la baïa de [[Marató]], girà camí i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell allà. Com que era obvi per la disposició dels perses que no pensaven marchar en [[Atenes]], esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un davant de l'atre.
 
Artaphernes prengué part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de [[Marató]]. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 hòmens, eren comandats per Calímac, el polemarca, i els seus deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac va saber que els perses havien desembarcat en la baïa de [[Marató]], girà camí i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell allà. Com que era obvi per la disposició dels perses que no pensaven marchar en [[Atenes]], esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un davant de l'atre.
  
El nové dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïció. Açò significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixí a enfrontar als perses. Açó fon provablement una decisió combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotació de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.  
+
El nové dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïció. Aço significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixí a enfrontar als perses. Açó fon provablement una decisió combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotació de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.  
  
 
Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formació fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despuix alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Açó comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero açò era preferible a donar més temps als arquers perses. El centre grec se reduí a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llínea i evitar que la llínea persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.
 
Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formació fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despuix alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Açó comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero açò era preferible a donar més temps als arquers perses. El centre grec se reduí a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llínea i evitar que la llínea persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: