Edició de «Herbeset»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | [[File:Herbeset.jpg|thumb|Vista desde l'iglésia d'Herbeset]] | ||
[[File:Herbeset1.JPG|thumb|Herbeset]] | [[File:Herbeset1.JPG|thumb|Herbeset]] | ||
− | + | ||
'''Herbeset''' és una [[pedania]] que pertany al municipi de [[Morella]], en la comarca d'[[Els Ports]], en el nort de la [[Comunitat Valenciana]]. Herbeset pertany a Morella des de l'any [[1970]] i és la capital de la Dena d'Herbeset. | '''Herbeset''' és una [[pedania]] que pertany al municipi de [[Morella]], en la comarca d'[[Els Ports]], en el nort de la [[Comunitat Valenciana]]. Herbeset pertany a Morella des de l'any [[1970]] i és la capital de la Dena d'Herbeset. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
− | La població se situa en lo alt d'una montanya i impressiona | + | La població se situa en lo alt d'una montanya i impressiona quan t'acostes des de la carretera que l'unix en Morella. El nucleu urbà està molt cuidat, no es massa reduït i conta segons les senyes de l'INE de [[2009]] en 6 habitants. |
− | La població estigué deshabitada durant alguns anys, pero una família estrangera comprà | + | La població estigué deshabitada durant alguns anys, pero una família estrangera comprà varies vivendes i les restauraren, des de llavors el poble normalment està habitat. El seu número d'habitants puja molt els fins de semana i sobre tot durant l'[[estiu]]. Conta en varies cases rurals molt ben cuidades. |
A nivell de patrimoni artístic conta en la bonica iglésia de Sant Miquel i en un cementeri a les seues esquenes. | A nivell de patrimoni artístic conta en la bonica iglésia de Sant Miquel i en un cementeri a les seues esquenes. | ||
− | == | + | == Flora i fauna == |
− | |||
− | + | Herbeset és un tranquil poble, molt ben conservat, que forma part del terme municipal de Morella. Un lloc a on pareix que s'ha detingut el temps. Les terres que abans se cultivava cereals ara són magnífics pasts que aprofiten per l'alimentació de les vaques i vedells. | |
− | Herbeset és un tranquil poble, molt ben conservat, que forma part del terme municipal de Morella. Un lloc a on pareix que s'ha detingut el temps. Les terres que abans se cultivava | ||
− | Els voltants del | + | Els voltants del nucleu urbà són un goig, conten en grans pinades i grans vistes si se puja a l'iglésia, des d'a on se pot vore a les [[vaca|vaques]] pastar al voltant de la població. |
− | En l'ombra del ''Barranc de la Mina'' se troben diferents espècies de flora a on creixen les | + | En l'ombra del ''Barranc de la Mina'' se troben diferents espècies de flora a on creixen les tiles, erables, agrifolis, telles, avellaners, etc... |
− | En la zona del ''Riu de les Corses'' es troba enclavada la microreserva del ''Tancat de la Torre'', un grup d' | + | En la zona del ''Riu de les Corses'' es troba enclavada la microreserva del ''Tancat de la Torre'', un grup d'olms de montanya com a testimoni de lo que fon la vegetació de ribera molt més variada que l'actual. També n'hi ha un gran erable de Montpellier, erables granatenses, avellaners, agrévols, etc... |
− | Per la montanya podem trobar-nos en eixemplars de | + | Per la montanya podem trobar-nos en eixemplars de cabra hispànica. Uns atres mamífers pero més difícils de vore'ls, com el [[javalí]], el rabosot, el teixó, la [[gineta]], la fagina, el [[gat montés]] i la farda. |
− | En quan a les aus més freqüents són el [[ | + | En quan a les aus més freqüents són el [[buitre]], l'àguila real, l'àguila sacre, el falconet, el [[gavilà]], el colom roquer, el [[corp]], el gayo, la blanca, la [[merla]], el tort charre, el cucuc i la [[perdiu]]. |
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
+ | |||
No res millor que un tranquil passeig pels carrers d'Herbeset per a conéixer les restes de patrimoni arquitectònic i artístic, aixina com, per a descobrir el caràcter afable dels seus veïns. | No res millor que un tranquil passeig pels carrers d'Herbeset per a conéixer les restes de patrimoni arquitectònic i artístic, aixina com, per a descobrir el caràcter afable dels seus veïns. | ||
En l'actualitat, alguns dels seus edificis o construccions s'han convertit en un testimoni de com era la vida i el treball dels seus pobladors antepassats. | En l'actualitat, alguns dels seus edificis o construccions s'han convertit en un testimoni de com era la vida i el treball dels seus pobladors antepassats. | ||
− | * '''Iglésia'''. L'Iglésia de Sant Miquel, originariament del [[sigle XIII]], de la que | + | * '''Iglésia'''. L'Iglésia de Sant Miquel, originariament del [[sigle XIII]], de la que només queda la portalada i la pila batismal i reconstruïda en el [[sigle XIX]]. En el seu interior destaquen els frescs del pintor morellà Cruella que decoren les voltes. Encara que han passat dos sigles des de que foren pintats, conserven tot el seu colorit original. |
− | * '''Calvari'''. Construït sobre lo que fon una antiga fortificació, | + | * '''Calvari'''. Construït sobre lo que fon una antiga fortificació, només queden les parets de dos o tres capelles. Per la seua ubicació en la part més alta del poble, junt a l'antic cementeri i el peiró o creu de terme de Santa Bàrbara, el convertix en un magnífic mirador sobre les montanyes del ports de [[Beceite]]. |
* '''Forn'''. Està situat al començament de la costa de l'Iglésia. Construït en el [[sigle XIV]] conserva la seua boca gòtica, les pastadores de fusta i demés elements típics. Hui en dia, és utilisat com a bar durant les festes del poble. | * '''Forn'''. Està situat al començament de la costa de l'Iglésia. Construït en el [[sigle XIV]] conserva la seua boca gòtica, les pastadores de fusta i demés elements típics. Hui en dia, és utilisat com a bar durant les festes del poble. | ||
− | * '''Casa Confraria'''. Està situado enfront del forn. En la seua frontera n'hi ha una capelleta dedicada a [[Sant Miquel]], patró d'Herbeset, i en sa planta alta existix una exposició de fotografia en | + | * '''Casa Confraria'''. Està situado enfront del forn. En la seua frontera n'hi ha una capelleta dedicada a [[Sant Miquel]], patró d'Herbeset, i en sa planta alta existix una exposició de fotografia en imagens antigues del poble i les seues gents. |
− | * '''Graner del Delme'''. Fon construït pels monjos de [[Benifassà]] per a que els veïns d'Herbeset depositàren el blat que constituïa el delme que es devia de pagar al Monasteri. Una volta a l'any arribaven dos frares en un mesurador i un paler per al repartiment del gra (una quarta part per al convent i | + | * '''Graner del Delme'''. Fon construït pels monjos de [[Benifassà]] per a que els veïns d'Herbeset depositàren el blat que constituïa el delme que es devia de pagar al Monasteri. Una volta a l'any arribaven dos frares en un mesurador i un paler per al repartiment del gra (una quarta part per al convent i la resta es repartia en quatre parts iguals: per al bisbe de [[Tortosa]], el capítul, el capellà i el poble d'Herbeset, nomenat ''terçó''). |
* '''Llavaner'''. Està situat en el camí del ''Mas de Bonfill'' i constituïx una mostra de l'arquitectura rural de la zona. Està compost per dos piques, font i abreurador de pedra. | * '''Llavaner'''. Està situat en el camí del ''Mas de Bonfill'' i constituïx una mostra de l'arquitectura rural de la zona. Està compost per dos piques, font i abreurador de pedra. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Pedanies de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pedanies de la Província de Castelló]] |