Edició de «Història d'Andorra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 244: | Llínea 244: | ||
Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construïxen les primeres grans cases de famílies benestades en pedra. Les cases tradicionals andorranes són cases senzilles, adaptades al terreny i a l’economia. | Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construïxen les primeres grans cases de famílies benestades en pedra. Les cases tradicionals andorranes són cases senzilles, adaptades al terreny i a l’economia. | ||
− | === | + | ===Segles XVI i XVII=== |
==== Unió dels drets de consenyoria dels comtes de Foix a la corona de França ==== | ==== Unió dels drets de consenyoria dels comtes de Foix a la corona de França ==== | ||
El títul de copríncep que compartixen el [[comte de Foix]] i el [[bisbe d'Urgell]] passarà per diverses mans a lo llarc de l'Edat Moderna del costat francés. El final d'este traspàs farà del rei de França copríncep d'Andorra. A partir d'este moment, el títul de copríncep seguirà mantenint-se en [[París]] baix [[monarquia]], [[monarquia parlamentària]], [[dictadura]] o [[república]]. Ausades, és interessant vore la llínea evolutiva dels successors fins al rei francés. La filla de Gastó III, [[Isabel de Foix]], es casa en Arquimbald de Grilly ([[comtat de Bigorra]]). L'unió afegix les possessions del comtat de Bigorra a les de Foix. Navarra i Aragó entren en guerra ([[Guerra civil catalana|Guerra Civil Catalana]]) per la successió del tron. Una vegada Navarra és afegida a Aragó, Gastó IV es casa en [[Elionor I de Navarra]], filla del rei d’Aragó [[Joan II el Gran]]. Caterina I de Navarra es casa en Joan III Albert, donant per iniciada la dinastia dels Albert. L’última Albert, Joana III, es casa en la família Borbó, concretament en [[Antoni de Borbó]]. | El títul de copríncep que compartixen el [[comte de Foix]] i el [[bisbe d'Urgell]] passarà per diverses mans a lo llarc de l'Edat Moderna del costat francés. El final d'este traspàs farà del rei de França copríncep d'Andorra. A partir d'este moment, el títul de copríncep seguirà mantenint-se en [[París]] baix [[monarquia]], [[monarquia parlamentària]], [[dictadura]] o [[república]]. Ausades, és interessant vore la llínea evolutiva dels successors fins al rei francés. La filla de Gastó III, [[Isabel de Foix]], es casa en Arquimbald de Grilly ([[comtat de Bigorra]]). L'unió afegix les possessions del comtat de Bigorra a les de Foix. Navarra i Aragó entren en guerra ([[Guerra civil catalana|Guerra Civil Catalana]]) per la successió del tron. Una vegada Navarra és afegida a Aragó, Gastó IV es casa en [[Elionor I de Navarra]], filla del rei d’Aragó [[Joan II el Gran]]. Caterina I de Navarra es casa en Joan III Albert, donant per iniciada la dinastia dels Albert. L’última Albert, Joana III, es casa en la família Borbó, concretament en [[Antoni de Borbó]]. | ||
Llínea 257: | Llínea 257: | ||
Les reunions del Consell de la Terra es feyen a sovint en acabant la missa en els porches de les iglésies, tal com s’ha vist en l’[[Edat Mija]]. Pero, les tempestes i mal temps, propis d'un païsage montanyós com és Andorrà forçà al Consell de la Terra a comprar en l’any [[1702]] la casa de la família Busquests, hui coneguda en el nom de “[[Casa de la Vall]]”. L’edifici es transforma puix en la seu del parlament andorrà pels sigles veniders. | Les reunions del Consell de la Terra es feyen a sovint en acabant la missa en els porches de les iglésies, tal com s’ha vist en l’[[Edat Mija]]. Pero, les tempestes i mal temps, propis d'un païsage montanyós com és Andorrà forçà al Consell de la Terra a comprar en l’any [[1702]] la casa de la família Busquests, hui coneguda en el nom de “[[Casa de la Vall]]”. L’edifici es transforma puix en la seu del parlament andorrà pels sigles veniders. | ||
− | L’edifici consta de tres pisos. En el primer pis trobem la'' Sala dels passos perduts'', que servia de menjadors pels consellers i d'antesala a la sala del [[Parlament]]. És per este motiu que se li nomena aixina, perque tot allò que se parlava era perdut, vist que era a la sala del Consell de la Terra a on es prenien finalment les decisions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148}} En la sala del Parlament també hi ha un altar, perque antigament adés de procedre a les sessions parlamentàries, els consellers resaven a Deu. Des de l'aprovació de la constitució no s'ha tornat a pregar adés de les sessions. No obstant això, sí que es fa sonar una campana situada | + | L’edifici consta de tres pisos. En el primer pis trobem la'' Sala dels passos perduts'', que servia de menjadors pels consellers i d'antesala a la sala del [[Parlament]]. És per este motiu que se li nomena aixina, perque tot allò que se parlava era perdut, vist que era a la sala del Consell de la Terra a on es prenien finalment les decisions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148}} En la sala del Parlament també hi ha un altar, perque antigament adés de procedre a les sessions parlamentàries, els consellers resaven a Deu. Des de l'aprovació de la constitució no s'ha tornat a pregar adés de les sessions. No obstant això, sí que es fa sonar una campana situada a la part del darrere de l'hemicicle, que és la que dona per començada la sessió.<ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/ca/noticies/campana-per-a-la-nova-sala-de-sessions-del-consell-general|títol = Article sobre l'us d'una campana al Parlament d'Andorra, lloc web del Consell General|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}} S’hi pot trobar, igualment, una sala de [[Sindicatura del Consell General|sindicatura]] i una cuina. El mal temps fea que els consellers tingueren que quedar-se diversos dies en la Casa de la Vall perque la neu els aïllava del resto del país i no podien marchar cap a sa casa.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/interior|títul = Informacions sobre l'interior de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}} |
Finalment, el parlament andorrà te diversos elements arquitectònics destinats a la seua defensa. Un fet que s’explica perque en el moment de construcció de l’edifici es vivia en época de guerra, bandolerisme,... Aixina se poden trobar torres, talaies o una chicoteta torre circular, i set [[matacans]].{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}} Ademés, dins de la casa, just dins del parlament hi ha un [[armari]], “[[Armari de les Set Claus|l’armari de les set claus]]” a on els consellers guardaven les lleis baix set claus, d’ací el nom. Ara be, al principi era l’armari de les 6 claus, ya que cada una representa una parròquia i Escaldes-Engordany s'independisà molt més tart. Este armari guardà durant molt de temps la [[constitució]] del país.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/arquitectura|títol = Informació sobre l'arquitectura de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> | Finalment, el parlament andorrà te diversos elements arquitectònics destinats a la seua defensa. Un fet que s’explica perque en el moment de construcció de l’edifici es vivia en época de guerra, bandolerisme,... Aixina se poden trobar torres, talaies o una chicoteta torre circular, i set [[matacans]].{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}} Ademés, dins de la casa, just dins del parlament hi ha un [[armari]], “[[Armari de les Set Claus|l’armari de les set claus]]” a on els consellers guardaven les lleis baix set claus, d’ací el nom. Ara be, al principi era l’armari de les 6 claus, ya que cada una representa una parròquia i Escaldes-Engordany s'independisà molt més tart. Este armari guardà durant molt de temps la [[constitució]] del país.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/arquitectura|títol = Informació sobre l'arquitectura de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> |