Edició de «Història de la física»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 33: | Llínea 33: | ||
El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]]. | El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]]. | ||
− | En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat | + | En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton. |
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]]. | En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]]. |