Edició de «Hugh Thomas»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], 21 d'octubre de [[1931]] - [[Londres]], 6 de maig de [[2017]]) fon un historiador i hispaniste britànic.
| nom = Hugh Swynnerton Thomas
 
| image =
 
| peu =
 
| nacionalitat = [[Anglaterra|Anglesa]]
 
| ocupació = Historiador i escritor
 
| data_naix = 21 d'octubre de [[1931]]
 
| lloc_naix = [[Windsor]], [[Anglaterra]]
 
| data_mort = 6 de maig de [[2017]]
 
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]]
 
}}
 
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.
 
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en l'any [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la [[ONU]] i en l'any [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
+
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
  
En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
+
L'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
  
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en l'any [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
+
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
  
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.
+
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball.
  
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.
+
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
 
* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
 
* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impressió; se traduí a 15 llengües.
+
* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impresió; se traduí a 15 llengües.
 
* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
 
* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
 
* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns
 
* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns
Llínea 70: Llínea 59:
 
*1962: Premi Somerset Maugham
 
*1962: Premi Somerset Maugham
 
*1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.
 
*1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.
*2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]].
+
*2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Católica]].
 
*2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.
 
*2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.
 
*2008: Premi Gabarrón.
 
*2008: Premi Gabarrón.
Llínea 80: Llínea 69:
 
*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
 
*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
 
*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].
 
*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].
 
== Atres escritors hispanistes ==
 
 
* [[Stanley G. Payne]]
 
* [[Ian Gibson]]
 
* [[Paul Preston]]
 
* [[Gerald Brenan]]
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 93: Llínea 75:
 
* [http://www.lecturalia.com/autor/1399/hugh-thomas Hugh Thomas - Lecturalia]
 
* [http://www.lecturalia.com/autor/1399/hugh-thomas Hugh Thomas - Lecturalia]
 
* [http://www.elmundo.es/cultura/2017/05/08/590fa3f046163f111e8b463e.html Muere Hugh Thomas, el hispanista británico que mejor narró la Guerra Civil española - El Mundo]
 
* [http://www.elmundo.es/cultura/2017/05/08/590fa3f046163f111e8b463e.html Muere Hugh Thomas, el hispanista británico que mejor narró la Guerra Civil española - El Mundo]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Hispanistes]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: