Edició de «Hugonot»

Durant els [[sigle XVI|sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]], '''Hugonots''' va ser el nom donat als membres de l'[[Iglésia Reformada|Iglésia Protestant Reformada]] de [[França]].

== Orige del nom ==
Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Iglésia Reformada), en l'intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars.

Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[alemà]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren nomenats ''Huis Genooten'', "companyers de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren nomenats ''Eid Genossen'', "companyers de pacte", ya que estaven units per mijà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilisada despectivament, i d'esta se'n deriva la catalana "hugonot".

== Història ==
Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

== Guerres de Religió ==
Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Despuix de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

Les [[Guerres de Religió]] en França varen escomençar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París. 

Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics.

== Exili ==
[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Despuix d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]]. 

[[Categoria:Història de França]]
[[Categoria:Religió]]