Edició de «Ibn al-Labbana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Abu Bakr ibn Isa al-Dani''', | + | '''Abu Bakr ibn Isa al-Dani''', cridat '''Ibn al-Labbana''', va ser un poeta [[Al-Andalus|andalusí]] naixcut en Benisadevi (ara Jesús Pobre) (Taifa de Dénia) a mitan del [[sigle XI]] i fallit en la Taifa de Mallorca en l'any [[1113]]. |
| − | Ibn al-Labbana va viajar per tot | + | Ibn al-Labbana va viajar per tot Al-Ándalus oferint els seus servicis com a poeta a distints reis de taifes. De la seua primera época data una [[Harges|moaxaja]] composta en honor del Mamún de Toledo. També va escriure panegírics dedicats als hudíes de [[Saragossa]] i al monarca Mubassir Nasr al-Dawla de [[Mallorca]], a on va acabar els seus dies. Pero sense dubte ha passat a l'història per formar part de l'Acadèmia de poetes de la cort del Mutámid de [[Sevilla]], de la que només eren membres els lírics que havien superat unes difícils proves de destrea en l'art poètic. En Sevilla va coincidir en Abenamar i Abenzaidún, dos dels millors poetes de l'época. S'ha elogiat la fidelitat de Ibn al-Labbana per a en el poeta rei de Sevilla, puix li va acompanyar a l'exili en la presó d'Agmat (pròxima a Marrakech) fins a la mort del Mutámid en l'any [[1090]]. |
| − | Va compondre | + | Va compondre harges en romanç valencià que diuen: yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr.... |
| − | La seua més célebre composició poètica és la ''Casida'' en la que expressa el dolor per la partida de la cort taifal del Mutámid de Sevilla des del port de Triana al desterro despuix de la conquista | + | La seua més célebre composició poètica és la ''Casida'' en la que expressa el dolor per la partida de la cort taifal del Mutámid de Sevilla des del port de Triana al desterro despuix de la conquista almorávide de la ciutat. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Llengua mossàrap]] | * [[Llengua mossàrap]] | ||
| − | |||
* [[Harges]] | * [[Harges]] | ||
* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]] | * [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]] | ||
| Llínea 16: | Llínea 15: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * LACHICA GARRIDO, Margarita, ''Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval'', n.º 9 (1992-1993), págs. 17-37. ISSN 0212-2480. | + | * LACHICA GARRIDO, Margarita, [http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6940/1/HM_09_02.pdf «Poetas árabes del País Valenciano»], ''Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval'', n.º 9 (1992-1993), págs. 17-37. ISSN 0212-2480. |
* [[María Jesús Rubiera Mata|RUBIERA MATA, María Jesús]], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/89558068292340921298068/p0000003.htm#I_26_ ''Literatura hispanoárabe''], Madrid, Mapfre, 1992. [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=5933 Edición digital] Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001. | * [[María Jesús Rubiera Mata|RUBIERA MATA, María Jesús]], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/89558068292340921298068/p0000003.htm#I_26_ ''Literatura hispanoárabe''], Madrid, Mapfre, 1992. [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=5933 Edición digital] Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001. | ||