Edició de «Idioma anglés»

|parlants=Llengua materna: 309–400 millons <br />Segona llengua: 199–1.400 millons<ref>vegeu: [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1984); [http://www.economist.com/world/europe/displayStory.cfm?Story_ID=883997 The Triumph of English], The Economist, 20 de decembre del 2001; [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999); {{cite web |url=http://www.oxfordseminars.com/Tesol/Pages/Teach/teach_20000jobs.php |title=20,000 Teaching Jobs |accessdate=18-02-2007 |publisher=Oxford Seminars |language=anglès }};</ref><ref name="wwenglish">{{cite web |url=http://www.ehistling-pub.meotod.de/01_lec06.php |title=Lecture 7: World-Wide English |accessdate=26-03-2007|publisher=_EHistLing }}</ref><br/> Total: 500 milions–1.800 milions<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999);</ref><ref name="wwenglish"/>

|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Santa Llúcia]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]

L''''anglés''' és una de les [[llengües]] més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.<ref>[http://www.bartleby.com/224/1501.html ''The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.]''</ref> Pertany a la branca [[Llengua germànica|germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte [[francés]] de [[Normandia]]. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el [[frisó]] i l'[[Idioma escocés|escocés]].

[[Image:Anglospeak (subnational version).svg|thumb|left|Extensió de l'anglés]]

L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.

També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Santa Llúcia]], [[Sant Vicent i les Granadines]] (en el francés i el crioll), [[Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Suràfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).

És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesoto]], [[Kènia]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Salomó]], [[Samoa]], [[Serra Lleona]], [[Eswatini]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbàbue]].

Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.

L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es varen establir en [[Anglaterra]] en el sigle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], despuix de l'[[invasió normanda]] en l'any [[1066]]. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran cantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].

L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius en l'any [[2002]] és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos sigles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.

Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix:

* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3%

* [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%

* [[dialectes americans]]

{{Llengües germàniques}}