Edició de «Illa»

Una '''illa''' és un territori [[terra (geologia)|terrestre]] envoltat d'[[aigua]], ya siga pel [[mar]], de [[riu]] o de [[llac]]s. Lo que distingix les illes marítimes dels [[continent]]s és el fet que són d'unes dimensions inferiors.

[[Categoria:Geografia]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Una '''illa''' és un territori [[terra (geologia)|terrestre]] rodejat d'[[aigua]], ya siga pel [[mar]], de [[riu]] o de [[llac]]s. Lo que distingix les illes marítimes dels [[continent]]s és el fet que són d'unes dimensions inferiors.
+Una '''illa''' és un territori [[terra (geologia)|terrestre]] envoltat d'[[aigua]], ya siga pel [[mar]], de [[riu]] o de [[llac]]s. Lo que distingix les illes marítimes dels [[continent]]s és el fet que són d'unes dimensions inferiors.
-== Orige de les illes ==
-Les illes poden tindre diversos orígens com l'[[erosió]] i la [[sedimentació]]), especialment les que es troben en mars i [[oceà|oceans]]. Poden evolucionar i aumentar de mida per depòsits de [[sediments]] o per acumulació de material volcànic o orgànic. A voltes, poden ser formades per processos erosius en qué una porció de terra permaneix separada d'un continent. L'aument del nivell del mar també provoca el sorgiment d'illes, quan es submergixen les terres baixes i en queden separades les zones més altes de les illes.
-== Illes continentals ==
-[[Archiu:Medes estartit.jpg|thumb|Les [[illes Medes]] des de [[l'Estartit]]]]
-Estes illes són parts de terra connectades per la [[plataforma continental]] a un continent. Això significa que estes illes són part del continent adyacent i es situen en la seua plataforma continental.
-Eixemples d'este tipo d'illes:
-* [[Madagascar]], en [[Àfrica]]
-* [[Groenlàndia]], l'[[Archipèlec Àrtic Canadenc|archipèlec àrtic]], l'[[illa de Vancouver]] o [[Terranova]], en [[Amèrica del Nort]]
-* [[Grenada]], [[illa de Trinitat|Trinitat]] o les [[Malvines]], en [[Amèrica del Sur]]
-* [[Cuba]], [[Jamaica]] o la [[Hispaniola]], en el [[Carip]]
-* [[Sumatra]], [[illa de Java|Java]], [[Borneo]], [[Cèlebes]], [[Sri Lanka]] o [[Taiwan]], en [[Àsia]]
-* [[Gran Bretanya]], les [[Balears]], [[Sicília]] o [[Sjælland]], en [[Europa]]
-* [[Nova Guinea]], [[Nova Zelanda]], [[Tasmània]] o [[Nova Caledònia]], en [[Oceania]]
-== Illes volcàniques ==
-[[Archiu:Picocanal.jpg|thumb|Volcà de l'[[illa de Pico]], en les [[Açores]]]]
-L'activitat [[volcà]]nica que es produïx en els fondos oceànics té com a conseqüència la formació d'illes. Això sol relacionar-se en el moviment de [[placa tectònica|plaques]] en l'[[escorça terrestre]].
-Eixemples d'este tipo d'illes:
-* les [[illes Mariannes|Mariannes]], les [[illes Aleutianes|Aleutianes]], les [[Kurils]], l'[[archipèlec japonés]] (en el [[mont Fuji]]), [[Hawai]] o l'[[illa de Pasqua]], en l'[[oceà Pacífic|Pacífic]]
-* algunes de les [[Antilles]] (com [[Santa Llúcia]] o la [[Martinica]]), les illes [[Illes Geòrgies del Sur i Sandwich del Sur|Sandwich del Sur]], [[Islàndia]], les [[illes Canàries|Canàries]], les [[Açores]], [[Madeira]] o [[Cap Vert]], en l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]]
-* [[Santorí]] o les [[illes Eòlies]], en el [[mar Mediterràneu|Mediterràneu]]
-== Illes coralines ==
-[[Archiu:CarolinePic-Kepler-Shark.jpg|thumb|L'atol de [[illes de la Línia#Illa Carolina|Carolina]], en [[Kiribati]]]]
-Les illes i [[sec de corall|secs coralins]] es troben en mars [[tròpic|tropicals]] i subtropicals. Estan formades pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, els [[coralls]], quan el corall creix fins a arribar a la superfície de l'oceà, des de plataformes submarines no molt profundes, que molt a sovint són cons volcànics. Quan el con és completament submergit es forma un [[atol]] coralí. El corall deixarà de créixer fins a dalt quan arriba a la superfície; per este motiu estes illes són planes i baixes.
-Eixemples d'este tipo d'illes:
-* les [[Maldives]] o les [[Seichelles]], en l'[[Índic]]
-* les [[illes Carolines|Carolines]], les [[illes Marshall|Marshall]], [[Kiribati]] o [[Tuvalu]], en el [[Pacífic]]
-== Illes sedimentàries ==
-[[Archiu:Illa de Buda.jpg|thumb|L'[[illa de Buda]], en el [[delta de l'Ebre]]]]
-Estes illes, també nomenades [[illa maritimofluvial|maritimofluvials]], es formen en la desembocadura de rius grans per l'acumulació de [[sorra]], [[grava]] i [[llot]], que són arrossegats per la corrent del riu. Estos sediments es van depositant en forma de monticuls en [[aiguamoll|estanys]] a on la corrent pert velocitat. Estes illes formen un [[delta fluvial|delta]] en la desembocadura del riu, com per eixemple els deltes de l'[[delta de l'Ebre|Ebre]] (en l'[[illa de Buda]]), el [[Ganges#El delta|Ganges]], el [[riu Mississipí#El delta|Mississipí]], l'[[Orinoco]], el [[Nil]] i el [[riu Paranà|Paranà]].
-L'illa de [[Marajó]], en la desembocadura de l'[[riu Amazones|Amazones]], és l'illa sedimentària més gran del món, en una extensió semblant a la de [[Dinamarca]].
-== Illes fluvials ==
-[[Archiu:Aswan, Elephantine, west bank, Egypt, Oct 2004.jpg|thumb|L'[[illa Elefantina]], en el [[Nil]]]]
-Les illes fluvials es formen a partir de barres de sorra presents en el canal central del riu, les partícules de les quals es componen de materials de mides diverses. L'alvanç dels rius de caràcter [[meandre|meàndric]] i [[anastomosi|anastomòtic]], en revoltes i canals de comunicació, deixa una série de crestes i depressions pantanoses que determinen la formació de diferents tipos de vegetació, com per eixemple ambients de terra ferma, ambients inundables o ambients de transició entre estos dos. Cada cresta representa el resultat de la migració del curs durant la formació d'una nova plaja.
-Les illes fluvials, en trobar-se dellimitades per un riu i subjectes a la seua dinàmica d'inundació, presenten una série de condicions ambientals específiques en àrees molt chicotetes, producte de les diferències topogràfiques, cosa que obliga a certes espècies animals i vegetals a adaptar-se a les condicions que comporta este dinamisme. Per eixemple, els [[bosc]]s inundats temporalment tenen característiques molt heterogènies en àrees chicotetes; estos boscs no són estables, ya que estan subjectes a canvis causats pel creiximent i l'alvanç del llit del riu.
-Es considera que l'[[illa del Bananal]], en el centre del [[Brasil]], és la major illa fluvial del món, en una extensió llaugerament inferior a la de la [[Comunitat Valenciana]].
-== Enllaços externs ==
-{{commonscat|Islands}}
-[[Categoria:Illes| ]]
 [[Categoria:Geografia]]