Edició de «Imperi otomà»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 33: Llínea 33:
 
El decliu econòmic de l'Imperi otomà despuix de 1566 era, al principi, solament relatiu comparat en lo que estava ocorrent en l'oest d'Europa, on es va produir una [[revolució industrial]] i comercial entre els sigles XV i XVIII que va transformar l'economia [[feudal]] europea, fent que els antiquats [[gremis]] desaparegueren d'Europa. Com casi totes les zones en desenroll de l'edat mija, l'Imperi otomà no va experimentar esta revolució. Per contra, les seues institucions industrials i comercials no es varen moure més allà de les seues tècniques manuals i l'organisació gremial, per lo que no podien competir en les exportacions europees. Encara que pintoresc, els treballs tradicionals i els basars es varen provar cada volta més arcaics i ineficients, en comparació a les fàbriques modernes i les companyies comercials.
 
El decliu econòmic de l'Imperi otomà despuix de 1566 era, al principi, solament relatiu comparat en lo que estava ocorrent en l'oest d'Europa, on es va produir una [[revolució industrial]] i comercial entre els sigles XV i XVIII que va transformar l'economia [[feudal]] europea, fent que els antiquats [[gremis]] desaparegueren d'Europa. Com casi totes les zones en desenroll de l'edat mija, l'Imperi otomà no va experimentar esta revolució. Per contra, les seues institucions industrials i comercials no es varen moure més allà de les seues tècniques manuals i l'organisació gremial, per lo que no podien competir en les exportacions europees. Encara que pintoresc, els treballs tradicionals i els basars es varen provar cada volta més arcaics i ineficients, en comparació a les fàbriques modernes i les companyies comercials.
  
En el pas del temps, el [[capitalisme]] dinàmic d'Occident no solament feya semblar més atrassada a l'economia, sino que realment la va transformar i la va debilitar. La firma del tractat de les Capitulacions, feta per Solimá en 1535, va donar als francesos el dret de comerciar sense traves dins dels dominis otomans. Encara que este tractat no es va fer des d'una posició de debilitat, puix en un principi va ser simple generositat del sultà, ya que França no representava res en el comerç otomà; esta es va forjar en el sigle següent, quan l'Imperi otomà es va trobar en una posició inferior en rellació a l'Europa occidental. Ademés, una inflació en ràpit aument, que es va iniciar en Europa en el fluix de metals preciosos provinents d'[[Amèrica]], va trastornar l'economia de l'Imperi. Posteriorment, les factories occidentals introduïen els seus productes fabricats en massa als territoris otomans, deixant sense vendre la seua pròpia producció artesanal i iniciant el procés que arruïnaria l'economia otomana des de 1750 fins a 1850 i que casi va destruir per complet les manufactures, sobretot les textils. L'Imperi otomà era incapaç de seguir el ritme de creiximent econòmic ni d'enfrontar-se en l'alta inflació europea.
+
En el pas del temps, el [[capitalisme]] dinàmic d'Occident no solament feya semblar més atrassada a l'economia, sino que realment la va transformar i la va debilitar. La firma del tractat de les Capitulacions, feta per Solimá en 1535, va donar als francesos el dret de comerciar sense traves dins dels dominis otomans. Encara que este tractat no es va fer des d'una posició de debilitat, puix en un principi va ser simple generositat del sultà, ya que França no representava res en el comerç otomà; esta es va forjar en el sigle següent, quan l'Imperi otomà es va trobar en una posició inferior en rellació a l'Europa occidental. Ademés, una inflació en ràpit aument, que es va iniciar en Europa en el fluix de metals preciosos provinents de [[Amèrica]], va trastornar l'economia de l'Imperi. Posteriorment, les factories occidentals introduïen els seus productes fabricats en massa als territoris otomans, deixant sense vendre la seua pròpia producció artesanal i iniciant el procés que arruïnaria l'economia otomana des de 1750 fins a 1850 i que casi va destruir per complet les manufactures, sobretot les textils. L'Imperi otomà era incapaç de seguir el ritme de creiximent econòmic ni d'enfrontar-se en l'alta inflació europea.
  
 
Durant este mateix periodo, holandesos i anglesos varen conseguir clausurar completament l'antiga ruta del comerç internacional que travessava l'Orient Pròxim i, conseqüentment, varen decaure els ingressos de l'Imperi otomà i la prosperitat de les seues províncies àraps. Ya cap a la mitat del sigle XVII, l'Imperi otomà, una volta pròsper, estava baix una enorme pressió econòmica, com a prova el dèficit anual en les arques de l'Estat.
 
Durant este mateix periodo, holandesos i anglesos varen conseguir clausurar completament l'antiga ruta del comerç internacional que travessava l'Orient Pròxim i, conseqüentment, varen decaure els ingressos de l'Imperi otomà i la prosperitat de les seues províncies àraps. Ya cap a la mitat del sigle XVII, l'Imperi otomà, una volta pròsper, estava baix una enorme pressió econòmica, com a prova el dèficit anual en les arques de l'Estat.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!