Edició de «Informàtica»

[[Archiu:20020730083218 - Debian.jpg|dreta|300px|thumb|[[Ordenador]] actual eixecutant la distribució [[Debian]] del [[sistema operatiu]] [[GNU/Linux]].]]
L''''Informàtica''' és la [[ciència]] o [[tècnica]] relativa a la [[tecnologia]] que estudia el tractament automàtic de l'informació utilisant dispositius [[electrònica|electrònics]] i [[sistema computacional|sistemes computacionals]]. En lo que hui dia coneixem com a informàtica influïxen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenrollat durant l'història per a donar recolzament i potenciar les seues capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre estes màquines cal destacar l'[[ordenador]].

En l'informàtica convergixen els fonaments de les [[ciències de la computació]], la [[Programació d'ordenadors|programació]] i les metodologies pel desenroll de [[programes]], aixina com els tòpics selectes d'[[electrònica]]. S'entén per ''informàtica'' l'unió [[sinèrgia|sinèrgica]] del còmput i de les comunicacions.

L'informàtica s'utilisa en múltiples tasques, per eixemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i [[robots]] industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenroll de jocs, etc.

La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.

'''L'informàtica''', també nomenada computació en America, és una ciència que estudia metodos, tècniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informació i senyes en format digital. L'informàtica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del [[sigle XX]], en l'aparició de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el teléfon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informació.

En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicació d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informació). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisació, i la diseminació de l'informació cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En [[anglés]], la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.

== Història ==
En els inicis del procés d'informació, en l'informàtica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monòtons de l'area administrativa. L'automatisació d'eixos processos portà com a conseqüència directa una disminució dels costs i un increment en la productivitat. En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xàrcies de computadors, l'inteligència artificial i certes qüestions relacionades en l'electrònica. 

Se pot entendre per informàtica a l'unió sinèrgida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestió de negocis, almagasenament i consulta d'informació, monitorisació i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigació, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimedia, medicina, biologia, física, química, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informàtica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos crítics. Actualment és difícil concebre una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informàtica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les més simples qüestions domestiques fins els càlculs científics més complexos. 

Entre les funcions principals de l'informàtica es conten les següents:
*Creació de noves especificacions de treball
*Desenroll i implementació de sistemes informàtics
*Sistematisació de processos
*Optimisació dels mètodos i sistemes informàtics existents
*Facilitar l'automatisació de senyes

== Sistemes de tractament de l'informació ==
Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electrònics, permeten el processament automàtic de l'informació. Conforme a això, els sistemes informàtics deuen realisar les següents tres tasques bàsiques:

*Entrada: captació de l'informació. Normalment són senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.
*Procés: tractament de l'informació. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma seqüencial com resoldre un requeriment.
*Eixida: transmissió de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.

Sistema operatiu és un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora.
Sistemes d'enviament i control, són sistemes basats en la mecànica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogística, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electró, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent elèctrica, si és alterna o contínua o si és induïda, contrainducida, en fase o desfase (vore perifèric d'entrada).

Sistemes d'archiu, són sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informació que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informació demanada.

Còdic ASCII, és un método per a la correspondència de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicació entre dispositius digitals aixina com el seu procés i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informàtics utilisen el còdic ASCII per a representar texts, gràfics, àudio i infinitat d'informació per al control i manipulació de dispositius digitals.

En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el número del còdic ASCII apareixerà el caràcter corresponent, únicament funciona en teclat que tinga les tecles numèriques.

== Virus informàtics ==
Els virus informàtics són programes que s'introduïxen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell accions no desijades. 

Estes accions són:
*Unir-se a un programa.
*Mostrar mensages o imàgens, generalment incomodes.
*Relentisar o bloquejar la computadora.
*Destruir l'informació almagasenada.
*Reduir l'espai en el disc.

Els tipos de virus informàtics que existixen són:
*Cucs: arreplegant informació, contrasenyes, per a enviar-la a atre.
*Bombes llògiques o de temps: que s'activen quan succeïx alguna cosa especial, com pot ser una data.
*Troyans: fa que les computadores vagen més llents.
*Virus falsos: informació falsa.

Estos virus se poden previndre fent copies de seguritat.
*Copies de programes originals.
*Rebuig de copies d'orige dubtós.
*Us de contrasenyes.
*Us d'antivirus.


[[Categoria:Informàtica| ]]