Edició de «Informàtica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:20020730083218 - Debian.jpg|dreta|300px|thumb|[[Ordenador]] actual eixecutant la distribució [[Debian]] del [[sistema operatiu]] [[GNU/Linux]].]] | [[Archiu:20020730083218 - Debian.jpg|dreta|300px|thumb|[[Ordenador]] actual eixecutant la distribució [[Debian]] del [[sistema operatiu]] [[GNU/Linux]].]] | ||
| − | L''''Informàtica''' és la [[ciència]] o [[tècnica]] relativa a la [[tecnologia]] que estudia el tractament automàtic de | + | L''''Informàtica''' és la [[ciència]] o [[tècnica]] relativa a la [[tecnologia]] que estudia el tractament automàtic de la informació utilisant dispositius [[electrònica|electrònics]] i [[sistema computacional|sistemes computacionals]]. En lo que hui dia coneixem com a informàtica influïxen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenrollat durant l'història per a donar recolzament i potenciar les seues capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre estes màquines cal destacar l'[[ordenador]]. |
En l'informàtica convergixen els fonaments de les [[ciències de la computació]], la [[Programació d'ordenadors|programació]] i les metodologies pel desenroll de [[programes]], aixina com els tòpics selectes d'[[electrònica]]. S'entén per ''informàtica'' l'unió [[sinèrgia|sinèrgica]] del còmput i de les comunicacions. | En l'informàtica convergixen els fonaments de les [[ciències de la computació]], la [[Programació d'ordenadors|programació]] i les metodologies pel desenroll de [[programes]], aixina com els tòpics selectes d'[[electrònica]]. S'entén per ''informàtica'' l'unió [[sinèrgia|sinèrgica]] del còmput i de les comunicacions. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''. | La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''. | ||
| − | '''L'informàtica''', també nomenada computació en America, és una | + | '''L'informàtica''', també nomenada computació en America, és una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informació i senyes en format digital. L'informàtica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del [[sigle XX]], en l'aparició de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informació. |
En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicació d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informació). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisació, i la diseminació de l'informació cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En [[anglés]], la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat. | En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicació d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informació). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisació, i la diseminació de l'informació cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En [[anglés]], la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En els inicis del procés d'informació, en l'informàtica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monòtons de l'area administrativa. L'automatisació d'eixos processos portà com a conseqüència directa una disminució dels costs i un increment en la productivitat. En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xàrcies de computadors, l'inteligència artificial i certes qüestions relacionades en l'electrònica. | En els inicis del procés d'informació, en l'informàtica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monòtons de l'area administrativa. L'automatisació d'eixos processos portà com a conseqüència directa una disminució dels costs i un increment en la productivitat. En l'informàtica convergixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xàrcies de computadors, l'inteligència artificial i certes qüestions relacionades en l'electrònica. | ||
| − | Se pot entendre per informàtica a l'unió sinèrgida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestió de negocis, almagasenament i consulta d'informació, monitorisació i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigació, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes | + | Se pot entendre per informàtica a l'unió sinèrgida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestió de negocis, almagasenament i consulta d'informació, monitorisació i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigació, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimedia, medicina, biologia, física, química, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informàtica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos crítics. Actualment és difícil concebre una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informàtica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les més simples qüestions domestiques fins els càlculs científics més complexos. |
Entre les funcions principals de l'informàtica es conten les següents: | Entre les funcions principals de l'informàtica es conten les següents: | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Sistema operatiu és un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora. | Sistema operatiu és un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora. | ||
| − | Sistemes d'enviament i control, són sistemes basats en la mecànica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogística, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electró, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent elèctrica, si és alterna o | + | Sistemes d'enviament i control, són sistemes basats en la mecànica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogística, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electró, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent elèctrica, si és alterna o continua o si és induïda, contrainducida, en fase o desfase (vore perifèric d'entrada). |
Sistemes d'archiu, són sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informació que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informació demanada. | Sistemes d'archiu, són sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informació que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informació demanada. | ||
| − | Còdic ASCII, és un | + | Còdic ASCII, és un mètodo per a la correspondència de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicació entre dispositius digitals aixina com el seu procés i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informàtics utilisen el còdic ASCII per a representar texts, gràfics, àudio i infinitat d'informació per al control i manipulació de dispositius digitals. |
En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el número del còdic ASCII apareixerà el caràcter corresponent, únicament funciona en teclat que tinga les tecles numèriques. | En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el número del còdic ASCII apareixerà el caràcter corresponent, únicament funciona en teclat que tinga les tecles numèriques. | ||