Edició de «Institut Francesc Ribalta de Castelló»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 7: Llínea 7:
 
[[Archiu:Insfrancribal.jpg|thumb|250px|Institut Francesc Ribalta, de Castelló]]
 
[[Archiu:Insfrancribal.jpg|thumb|250px|Institut Francesc Ribalta, de Castelló]]
 
En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la [[Diputació de Castelló|Diputació Provincial de Castelló]], baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança en l'any [[1846]], el primer director fon Fermín Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i de Retòrica i Poètica. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en el restant d'[[Espanya]].  
 
En un principi, l'Institut estigué situat en l'antic convent de les clarises lo que hui és la plaça Santa Clara, a càrrec de la [[Diputació de Castelló|Diputació Provincial de Castelló]], baix el nom d'Institut Provincial de Segona Ensenyança en l'any [[1846]], el primer director fon Fermín Gil Gómez, catedràtic de Llatinitat i de Retòrica i Poètica. Fins a l'any [[1857]] que passà a denominar-se Institut General i Tècnic, com en el restant d'[[Espanya]].  
 
A mitan del [[sigle XIX]], en les tres províncies del [[Regne de Valéncia]] se formalisen els Instituts d'Estudis Secundaris, com el Lluís Vives en Valéncia, Jorge Juan d'Alacant i el Francesc Ribalta en Castelló, sent els tres dels primers que se consolidaren en Espanya. 
 
  
 
L'any [[1848]] se creà en l'institut la Biblioteca Provincial en fondos del Convent dels Capuchins de Castelló, de Sant Pasqual de Vilarreal i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorp que es pogueren salvar despuix d'estar almagasenats sense cap tipo de control en el Convent Sant Agustí de Castelló. El primer encarregat fon el catedràtic de Geografia i Història, Antonio Fornés Bou pero a partir de [[1862]] es feu càrrec el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, personages molt coneguts com [[Juan Antonio Balbás]] o [[Lluís Revest]].   
 
L'any [[1848]] se creà en l'institut la Biblioteca Provincial en fondos del Convent dels Capuchins de Castelló, de Sant Pasqual de Vilarreal i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorp que es pogueren salvar despuix d'estar almagasenats sense cap tipo de control en el Convent Sant Agustí de Castelló. El primer encarregat fon el catedràtic de Geografia i Història, Antonio Fornés Bou pero a partir de [[1862]] es feu càrrec el Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, personages molt coneguts com [[Juan Antonio Balbás]] o [[Lluís Revest]].   
  
Durant l'étapa isabelina fins a l'inici de la Restauració el directors de l'institut foren Domingo Herrero i Francesc Llorca, el primer d'ells d'ideologia lliberal i el segon conservador. Domingo Herrero seria alcalde de Castelló. Durant els anys [[1879]]-[[1880]] es feu la primera instalació de l'Observatori meteorològic, sent l'ìmpulsor i l'encarregat el catedràtic de Física i Química, Francesc Llorca. En el nou edifici de l'avinguda del Rei en Jaume continuà dit servici a partir de l'any [[1921]] i fins a [[1975]].  
+
Durant l'étapa isabelina fins a l'inici de la Restauració el directors de l'institut foren Domingo Herrero i Francesc Llorca, el primer d'ells d'ideologia lliberal i el segon conservador. Domingo Herrero seria alcalde de Castelló. Durant els anys [[1879]-[[1880]] es feu la primera instalació de l'Observatori meteorològic, sent l'ìmpulsor i l'encarregat el catedràtic de Física i Química, Francesc Llorca. En el nou edifici de l'avinguda del Rei en Jaume continuà dit servici a partir de l'any [[1921]] i fins a [[1975]].  
  
 
Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. Les opcions educatives s'ampliaren en l'incorporació de les escoles normals, l'ensenyança tècnica d'agricultura, indústria i comerç i les belles arts, ademés dels estudis nocturns per als obrers. El [[22 de juliol]] de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el [[22 de febrer]] de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. En l'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES).
 
Aplegat el [[sigle XX]] i davant el deteriorament de l'edifici de l'antic convent es va pensar en proyectar un nou edifici. Les opcions educatives s'ampliaren en l'incorporació de les escoles normals, l'ensenyança tècnica d'agricultura, indústria i comerç i les belles arts, ademés dels estudis nocturns per als obrers. El [[22 de juliol]] de l'any [[1910]] s'aprovà el proyecte presentat per l'arquitecte castellonenc [[Francisco Tomás Traver]], començant les obres del nou edifici el [[22 de febrer]] de [[1912]], inaugurant-se l'edifici el 14 de giner de 1917. L'edifici fon emplaçat en el solar que ocupava l'antiga plaça de bous (Plaça de Vilarroig), en l'actual Avinguda del Rei En Jaume. En l'any [[1924]], ya en l'actual ubicació, es denominà Institut Nacional d'Ensenyança Mija. En l'actualitat el seu nom és Institut d'Ensenyança Secundària (IES).

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!