Edició de «Isabel Ferrer Giner»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
Na Isabel Ferrer Giner (Castelló, 1736-¿?1793).  
| nom = Isabel Ferrer Giner
 
| image = [[Archiu:Isabelferrer.jpg|290px]]
 
| peu = Placa en homenage a Isabel Ferrer Giner
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 
| ocupació =  Dama de la noblea castellonenca
 
| data_naix = [[1736]]
 
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| data_mort = [[1793]]
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
Na '''Isabel Ferrer Giner''' ([[Castelló]], [[1736]] - ¿?[[1793]]). Fon una dama de la noblea castellonenca. 
 
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Filla d'En Manuel Ferrer, advocat de ''Reales Consejos'' i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari.
+
Filla d´En Manuel Ferrer, advocat de ''Reales Consejos'' i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari.
  
Els Giner aparéixen en l'any [[1608]] com a ''llauradors rics'' que accediràn a l'advocacia, arribant u d'ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per [[Castelló de la Plana]] en les [[Corts]] de [[1645]]. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d'ells (En Jaume Giner de Bou) serà s'agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l'estil de [[Castella]] a l'abolir-se els [[Furs]]. El seu recolzament a favor de [[Felip d'Anjou]], durant la [[Guerra de Successió]], mereixerà els favors dels [[Borbons]].
+
Els Giner aparéixen l´any 1608 com a ''llauradors rics'' que accediràn a l´advocacia, arribant u d´ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per [[Castelló de la Plana]] en les [[Corts]] de 1645. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d´ells (En Jaume Giner de Bou) serà s´agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l´estil de [[Castella]] a l´abolir-se els [[Furs]]. El seu recolzament a favor de [[Felip d´Anjou]], durant la [[Guerra de Successió]], mereixerà els favors dels [[Borbons]].
  
 
== L'ensenyança en Castelló ==
 
== L'ensenyança en Castelló ==
  
Durant el [[sigle XVIII]] l'interés per la cultura i l'educació fon molt escàs en Castelló. Les famílies estaven més preocupades en satisfer les necessitats bàsiques dels fills com era l'alimentació i el vestit que la seua formació. La major part de la societat era analfabeta.  
+
Durant el sigle XVIII l´interés per la cultura i l´educació fon molt escàs en Castelló. Les famílies estaven més preocupades en satisfer les necessitats bàsiques dels fills com era l´alimentació i el vestit que la seua formació. La major part de la societat era analfabeta.  
  
Castelló a soles tenia una classe de primeres lletres per a chics que aumentaria a tres més a finals del [[sigle XVIII]]: L'antiga aula de la Vila, una atra situada en el Raval de Sant Francesc i dos més en el Raval de Sant Félix, una de chics i una atra per a chiques. Apart d'això estava l'aula per a chiquets òrfens fundada pel [[Bisbe Climent]] i l'atra per a chiquetes pobres que fundaria Isabel Ferrer. Les Aules de la Llatinitat, dos aules, una per a menors i atra per a majors. Estes Aules obtindrien reconeguda fama en tot lo [[Regne de Valéncia]], pel prestigi dels seus mestres i la calitat de l'ensenyança. L'edifici de dites antigues aules està situat en l'actual plaça de les Aules actual sèu del departament de Cultura i Deports de la [[Diputació de Castelló]].  
+
Castelló tan sols tenia una classe de primeres lletres per a chics que aumentaria a tres més a finals del sigle XVIII: L´antiga aula de la Vila, una atra situada en el Raval de Sant Francesc i dos més en el Raval de Sant Félix, una de chics i una atra per a chiques. Apart d´això estava l´aula per a chiquets òrfens fundada pel Bisbe Climent i l´atra per a chiquetes pobres que fundaria Isabel Ferrer. Les Aules de la Llatinitat, dos aules, una per a menors i atra per a majors. Estes Aules obtindrien reconeguda fama en tot el [[Regne de Valéncia]], pel prestigi dels seus mestres i la calitat de l´ensenyança. L´edifici de dites aules està situat en l´actual plaça de les Aules actual sèu del departament de Cultura i Deports de la Diputació de Castelló.  
  
 
== La Casa d'Ensenyança ==
 
== La Casa d'Ensenyança ==
  
Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d'amor i molt apassionada, procedent d'una família castellonenca acomodada i molt religiosa del sigle XVIII que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l'ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei [[Carles III]].
+
Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d´amor i molt apassionada, procedent d´una família castellonenca acomodada i molt religiosa del [[sigle XVIII]] que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l´ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei [[Carles III]].
  
No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s'ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l'Ajuntament, d'alguna individualitat molt concienciada o be, de l'Iglésia i órdens religioses.
+
No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s´ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l´Ajuntament, d´alguna individualitat molt concienciada o be, de l´Iglésia i ordens religioses.
  
L'Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l'institució, solicitant Llicència Real per a la creació oficial d'una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d'amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El [[12 d'octubre]] de l'any [[1786]] el rei Carles III li otorgà dit privilegi:
+
L´Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l´institució , solicitant Llicència Real per a la creació oficial d´una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d´amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El 12 d´octubre de l´any 1786 el rei Carles III li otorgà dit privilegi:
  
 
''Establezca una escuela gratuita de niñas bajo mi real protección y pueda amortizar de los referidos bienes que señala, hasta el capital de catorce mil libras, sin perjuicio de renovar la súplica, siempre que no fueren suficientes para la conservación de esta escuela''
 
''Establezca una escuela gratuita de niñas bajo mi real protección y pueda amortizar de los referidos bienes que señala, hasta el capital de catorce mil libras, sin perjuicio de renovar la súplica, siempre que no fueren suficientes para la conservación de esta escuela''
  
En l'actualitat ya no existix la [[Casa d'Ensenyança]], casal que ocupa la seu del Colege d'Arquitectes de Castelló en el carrer Ensenyança de la vila.
+
En l´actualitat ya no existix la [[Casa d´Ensenyança]], casal que ocupa la seu del Colege d´Arquitectes de Castelló en el carrer Ensenyança de la vila.
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
* VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al sigle XVIII. Colecció Universitària. [[Diputació de Castelló]] (Castelló, [[1993]]).  
+
* VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al segle XVIII. Col.leció Universitaria. Diputació de Castelló (Castelló, 1993).  
* VV.AA. Castelló en temps d'Isabel Ferrer. II Centenari d'Isabel Ferrer. Colege públic “Isabel Ferrer”. [[Ajuntament de Castelló]] (Castelló, 1993).
+
* VV.AA. Castelló en temps d´Isabel Ferrer. II Centenari d´Isabel Ferrer. Col.legi públic “Isabel Ferrer”. Ajuntament de Castelló (Castelló, 1993).
* Gimeno i Alonso, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la [[Gayata]] 7 ''Cor de la Ciutat''. [[Festes de la Magdalena]] [[2016]].
+
 
 +
* GIMENO I ALONSO, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la Gayata 7 ''Cor de la Ciutat''. Festes de la Magdalena 2016.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Isabel%20Ferrer%20Giner.pdf Biografia d'Isabel Ferrer]
+
* [www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/.../Isabel%20Ferrer%20Giner.pdf]
 
+
* [https://books.google.es/books?id=m3eVvWDj8SkC&pg=PA203&lpg=PA203&dq=Isabel+Ferrer+Giner&source=bl&ots=R2rpvRo1V1&sig=nNpV-JEXBP4VXw7oSaEuOzxbXdE&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwig_JyP89PMAhVDXRoKHXcHDz8Q6AEIPTAI#v=onepage&q=Isabel%20Ferrer%20Giner&f=false]
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: