Edició de «José Isbert»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
La seua primera aparició en la gran pantalla data de l'any [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]] ''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]]. | La seua primera aparició en la gran pantalla data de l'any [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]] ''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]]. | ||
| − | Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la | + | Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la comedia de [[Florián Rey]], ''La pura verdad'' ([[1931]]). |
La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''. | La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''. | ||